Els aficionats del Nou Congost el recorden bé. I segur que ho fan com un dels bases amb més talent que ha passat pel Manresa. Albert Oliver va debutar amb el Ricoh a l'ACB després d'haver estat rival dels manresans en un play-off que va dur el Lleida fins a la màxima categoria. Del 2001 al 2006, fins al descens consumat a Menorca, va ser el timó del Manresa i va oferir grans partits i jugades que van ser molt espectaculars, alguna tant memorable com el triple que va fer al darrer segon, des de fora de la pista i en una acció acrobàtica, precisament a Sevilla.

Després de Manresa. Oliver ha passat pel València, l'Estudiantes, el Joventut i el Gran Canària, on va estar les últimes 6 temporades. Ha arribat a ser internacional absolut i amb 41 anys, aquest estiu passat, va decidir que encara no era pas moment de penjar les sabatilles i va acceptar l'oferta del Betis. Un cas similar al de Rafa Martínez, que es manté en actiu al RETAbet Bilbao, en el seu cas a prop dels 38 anys. Oliver, que comparteix la posició de base amb el turc Kenan Sipahi, té un paper força destacat, malgrat l'edat que marca el DNI. És en pista 16 minuts de mitjana, i és capaç d'anotar amb facilitat amb 6,5 punts de mitjana i uns alts percentatges d'efectivitat: 93% en els tirs lliures, 41% en els triples.

Albert Oliver, 41 anys, és ara l'avi de l'ACB. El més veterà de tota la història és Darryl Middleton, que va jugar amb 44 anys, seguit de Mike Higgins (43) i Joan Creus (42). A banda de Creus, al Bàsquet Manresa van jugar amb més de 40 Larry Lewis (41) i Juan Espil (40).