06 de gener de 2020
06.01.2020

El Baxi és una roca impenetrable

L'equip de Pedro Martínez, sense els bases titulars, torna a decidir en una situació límit amb una gran força mental

05.01.2020 | 23:11
Aleks Cvetkovic, molt encertat ahir, rep la pressió de Pierria Henry i de Tornike Shengelia

Diuen que les dificultats uneixen. Que els problemes es passen millor tots junts i que, quan els pots deixar enrere, ets més fort. El Baxi Manresa, de fet, està lluny de deixar enrere tots els mals moments físics que ha tingut durant els primers tres mesos i escaig de competició. De fet, ara mateix no disposa dels dos bases amb els quals va iniciar la temporada i que estaven en millor forma en el moment de caure lesionats. Però l'equip sembla que cada cop sigui més dur, una autèntica roca. Ahir ho van tastar a Vitòria.

Amb un temporer, Aleks Cvetkovic, convertit en figura. Amb un veteraníssim Eulis Báez capaç de parar un dels millors ala-pivots europeus i, a més, resoldre en atac. Amb un Juampi Vaulet, la navalla multiusos de Pedro Martínez, que va pel camí de no durar gaire al Congost abans de caure a la xarxa d'algun equip d'Eurolliga. Amb un David Kravish que fa feina de formigueta, números i punts que, quan t'adones, t'han matat. Amb Toolson, és clar, que és tan bona persona que decideix no esborrar del llibre dels rècords Nacho Ordín, però que després sentencia. I, sobretot, amb un equip. El Baxi d'ara mateix no té res a veure al de l'inici de curs. No marxa dels partits. Hi torna, amenaça i resol amb precisió quirúrgica a gairebé totes les pistes. En els darrers sis partits és el millor conjunt de l'ACB, empatat amb el Casademont Saragossa i el Barça, amb cinc triomfs, quatre d'ells consecutius per diferències d'entre un i tres punts. I, el bo del cas, és que res d'això no és casual.

Jugant amb els nervis rivals

Tot i que l'equip es trobava encara, abans de començar la jornada, a dos triomfs del descens, curiosament s'hi jugava més el Baskonia, ahir. L'equip basc va decidir fer fora Pedro Martínez fa catorze mesos després de caure a Podgorica contra el Buducnost i ara té un tècnic d'aquell país, montenegrí, que ja sap de quin peu coixeja. En aquest tram, el pas de Velimir Perasovic, que ja no hi és, eliminacions als quarts de la Copa, la lliga i l'Eurolliga i la no classificació per al torneig dels vuit millors equips de la primera volta d'enguany a Màlaga. Per a aquest viatge no feien falta tantes alforges, pot dir més d'un.

Perquè contràriament al Baxi, el Baskonia és un conjunt ple de qualitat, però sense cap pla. Té tres tiradors espectaculars, amb Shields, Stauskas i Janning, i un ala-pivot de primer nivell europeu, Shengelia, però li falta algú que ho faci rutllar tot. Pierria Henry és un tir a l'aire i troba a faltar el temperament dels argentins Vildoza i Garino, que ara estan lesionats.

Estrebades aturades <

Ahir va intentar escapar-se a l'inici, però es va trobar amb els punts de Kravish en el primer quart. Va basar-se en la nova incorporació, el gegantí pivot Youssoupha Fall, en el segon. I en va treure partit, però només per eliminar l'intent d'escapada del seu rival i els bons moments de Vaulet.

Quan Fall es va lesionar en un xoc amb Toolson, Micheal Eric, un bon cinc per a equips com el Bilbao, però curt de qualitat per a un conjunt d'Eurolliga, no va poder fer res contra la bateria d'interiors del Baxi, amb uns bons Mitrovic, Kravish i sobretot Báez. I, al final, en la pissarra, Pedro Martínez va ser millor que l'home que ocupa la que havia estat la seva cadira, i un jugador que qui sap on serà d'aquí a uns dies, l'irregular Cvetkovic, va decidir.

El Baxi té ara una moral de ferro i se sent amb confiança per guanyar-ho tot, malgrat que tot té un límit i si Nelson ha de jugar dimecres gaire estona de base potser alguna derrota europea cau. Cal aprofitar l'onada. De moment, set victòries i un equip en què tothom sap que és important. No és poca cosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook