Diuen que les dificultats uneixen. Que els problemes es passen millor tots junts i que, quan els pots deixar enrere, ets més fort. El Baxi Manresa, de fet, està lluny de deixar enrere tots els mals moments físics que ha tingut durant els primers tres mesos i escaig de competició. De fet, ara mateix no disposa dels dos bases amb els quals va iniciar la temporada i que estaven en millor forma en el moment de caure lesionats. Però l'equip sembla que cada cop sigui més dur, una autèntica roca. Ahir ho van tastar a Vitòria.
Amb un temporer, Aleks Cvetkovic, convertit en figura. Amb un veteraníssim Eulis Báez capaç de parar un dels millors ala-pivots europeus i, a més, resoldre en atac. Amb un Juampi Vaulet, la navalla multiusos de Pedro Martínez, que va pel camí de no durar gaire al Congost abans de caure a la xarxa d'algun equip d'Eurolliga. Amb un David Kravish que fa feina de formigueta, números i punts que, quan t'adones, t'han matat. Amb Toolson, és clar, que és tan bona persona que decideix no esborrar del llibre dels rècords Nacho Ordín, però que després sentencia. I, sobretot, amb un equip. El Baxi d'ara mateix no té res a veure al de l'inici de curs. No marxa dels partits. Hi torna, amenaça i resol amb precisió quirúrgica a gairebé totes les pistes. En els darrers sis partits és el millor conjunt de l'ACB, empatat amb el Casademont Saragossa i el Barça, amb cinc triomfs, quatre d'ells consecutius per diferències d'entre un i tres punts. I, el bo del cas, és que res d'això no és casual.
Jugant amb els nervis rivals
Tot i que l'equip es trobava encara, abans de començar la jornada, a dos triomfs del descens, curiosament s'hi jugava més el Baskonia, ahir. L'equip basc va decidir fer fora Pedro Martínez fa catorze mesos després de caure a Podgorica contra el Buducnost i ara té un tècnic d'aquell país, montenegrí, que ja sap de quin peu coixeja. En aquest tram, el pas de Velimir Perasovic, que ja no hi és, eliminacions als quarts de la Copa, la lliga i l'Eurolliga i la no classificació per al torneig dels vuit millors equips de la primera volta d'enguany a Màlaga. Per a aquest viatge no feien falta tantes alforges, pot dir més d'un.
Perquè contràriament al Baxi, el Baskonia és un conjunt ple de qualitat, però sense cap pla. Té tres tiradors espectaculars, amb Shields, Stauskas i Janning, i un ala-pivot de primer nivell europeu, Shengelia, però li falta algú que ho faci rutllar tot. Pierria Henry és un tir a l'aire i troba a faltar el temperament dels argentins Vildoza i Garino, que ara estan lesionats.
