El final de primera volta ha estat impressionant. El Baxi té un balanç, en el darrer mes i mig de competició millor que el dels altres 17 equips que hi ha a l'ACB. Ha guanyat 6 dels últims 7 partits, més que els altres quatre equips que aquest matí seran els caps de sèrie en el sorteig de la Copa del Rei, a Màlaga: el Reial Madrid, el Barça (que va perdre ahir al Palau davant del Bilbao), el Casademont Saragossa i l'Iberostar Tenerife. Els equips que són en la zona més alta de la classificació estan per sota del Baxi en aquesta fase de la lliga, ja que han aconseguit 5 victòries, una menys que les sumades pels manresans, que van caure només amb el Barça. També el València de Jaume Ponsarnau, que és sisè i ahir es va classificar per a la Copa del Rei en vèncer el Joventut, ha fet un 5 de 7 en aquest plaç, igual que el Bilbao, cinquè. Pel que fa a l'Andorra, setè, ha assolit 4 triomfs, com l'Unicaja, que serà amfitrió a la Copa.

Els del Nou Congost han passat de mirar cara a cara el descens, amb l'angoixa que això provoca, i més en un club que no fa gaire va haver de patir un descens (fa 3 anys), a firmar uns números d'equip capdavanter, dels que lluiten pel play-off. Malgrat tot, cal tocar de peus a terra, com ja ha advertit en reiterades vegades el tècnic Pedro Martínez, i caminar pas a pas. La permanència continua sent el principal objectiu de l'equip. De tota manera, aquesta prioritat no ha de fer perdre l'ambició que ha marcat la història del club malgrat la seva modèstia. Ni a l'ACB ni a la Champions League, on es troba líder en el seu grup, a l'espera que es disputin les 4 últimes jornades d'aquesta fase. I és que la trajectòria convida a la il·lusió.

Vuit victòries, amb lesions

Les 8 victòries amb les quals tanca el Baxi Manresa la primera volta de la lliga són una bestiesa si repassem com es trobava l'equip fa només un mes i mig, amb la moral per terra i acumulant derrotes, 8 en les primeres 10 jornades.

En canvi, s'ha arribat a l'equador de la lliga amb només una victòria menys (8 per 9) d'una temporada passada que va ser memorable. Els de Joan Peñarroya van ser vuitens en la primera volta i no van disputar la Copa del Rei perquè l'Estudiantes, molt més avall, hi va ser convidat en la seva qualitat d'equip amfitrió. Al final de la lliga regular, el Baxi va ser de nou vuitè i va jugar els play-off per primer cop després de 21 anys.

El mèrit del Baxi d'enguany que dirigeix Pedro Martínez és enorme si es tenen en compte les lesions, la plaga que ha batut rècords. Ja són 19 les incidències físiques sofertes per la plantilla des de la pretemporada. Però, a més, cal afegir-hi la qualitat dels afectats, així com les baixes de llarga durada d'alguns homes. En tot cas, l'equip ha acabat assumint les absències, i amb la continuïtat d'uns reforços temporals que han donat la talla (Dulkys, Mitrovic) ha trobat la forma de competir i guanyar. Les 6 darreres victòries s'han aconseguit sense el base Frankie Ferrari, i 3 ja amb l'absència d'un Dani Pérez que s'havia destapat. Amb Luke Nelson i amb un Cvetkovic que està donant molt en la segona etapa al Congost, el Manresa ha sabut tirar endavant amb una improvisada nova parella de bases que està responent. I ja per per fer-ho una mica més complicat, el dissabte es va guanyar l'Andorra sense Ryan Toolson, amb molèsties al peu esquerre després del partit de Champions contra l'Estrasburg. Sí, aquest Manresa també és capaç de guanyar sense el màxim anotador i un dels jugadors més determinants de la lliga. Perquè, per sobre de tot, és un equip en el sentit més complet de la paraula.

Pedro Martínez, el motivador

Començar a guanyar finals a cara o creu ha ajudat molt el Baxi a poder agafar confiança i obrir la dinàmica positiva en la qual es troba. Es veu capaç de tot i són els rivals als quals se'ls fan els partis llargs i veuen el Manresa motivat, pletòric quan es van acostant els minuts finals, que són els que decideixen partits.

Però la pedra angular que ha fet endollar l'equip és Pedro Martínez. L'entrenador, després d'uns mesos complicats, alterats pel trist afer del passaport de Jordan Davis i amb moments de tensió, ha sabut trobar el rumb idoni i esvair dubtes. No en va, la seva categoria està fora de tot dubte. La seva personalitat ara està marcant l'equip en positiu i sembla que els jugadors, tant de forma individual com des d'un punt de vista col·lectiu, es vulguin superar per no decebre'l. Des dels que fins fa poc tenien menys minuts, com Guillem Jou, fins al mateix Toolson, passant pels que fa menys temps que han arribat, com el base serbi Aleksandar Cvetkovic.

Que el Manresa juga en equip es demostra en ser el líder a l'ACB pel que fa al nombre d'assistències i en situar-se en llocs d'honor en una faceta com la dels rebots defensius.

La valoració total del Manresa ha passat de 79,7 en les primeres deu jornades a 96,8 pel que fa als últims set partits. Una diferència explícita.

El que falta fins a l'aturada

Fins a l'aturada del mes de febrer per la Copa del Rei, al Baxi Manresa li falten quatre partits per disputar, amb un calendari complicat.

El primer serà diumenge vinent, a les 17 hores, a Miribilla davant del RETAbet Bilbao del santpedorenc Rafa Martínez. Després passarà el Madrid pel Congost (diumenge 26) i el dia 1 es jugarà a Santiago davant l'Obradoiro. El dissabte 8 de febrer es rebrà el Casademont Saragossa, que és l'equip revelació de la lliga.