22 de gener de 2020
22.01.2020

Castigats per les baixes pressions

L'equip va estar a punt de remuntar vint punts d'avantatge impulsat per un Nelson exuberant, però no hi va ser a temps

22.01.2020 | 00:03
Castigats per les baixes pressions

Les baixes pressions de la borrasca Glòria, que està castigant aquests dies Catalunya, han fet destrosses nombroses. Ahir, la baixa pressió amb la qual el Baxi va disputar gairebé trenta minuts del partit li pot costar car a Europa. De moment, disputar els play-off amb el factor pista a favor ja sembla inabastable. I, per acabar, la mateixa classificació es pot complicar si es perd a Bèlgica dimarts que ve. L'equip de Pedro Martínez va donar massa tard la importància que tenia al partit i, tot i que Nelson, tot sol, va aixecar l'equip, les males decisions finals van estar en la línia de la resta del partit. Càstig just per a l'equip, que encara haurà de seguir batallant.

La primera part de tots dos conjunts, sobretot del Baxi, va ser tan dolenta que fins i tot la mascota local, el Llumet, va caure de la mena de patí que porta per entretenir el personal. I sort en van tenir, els locals, d'anar als vestidors perdent per només cinc punts. Semblava ben bé que els jugadors manresans arrosseguessin tres o quatre grips com la de la setmana passada. Amb molt poca intensitat defensiva (exemplificada amb els rebots que van deixar escapar a l'inici), i amb tirs mal executats (0 de 10 en triples en els primers vint minuts), van permetre que els israelians marquessin el ritme del partit.

Tot i això, l'entrenador visitant tampoc no podia estar content. Que el Baxi jugués tan malament i que el seu equip no anés en cap moment més enllà dels vuit punts d'avantatge diu poc del seu potencial. Després del 16-21 del primer quart, el segon va ser llarguíssim i pesat. Hi va col·laborar el col·legiat principal, el letó Lucis, de nom Oskars se suposa que pels seus dots teatrals, que aturava el joc per anar a consultar l' instant replay constantment sense cap necessitat i ho feia tot més insofrible.

Així, davant de la desesperació de Pedro Martínez, només l'ànima desordenada de Vaulet s'emmotllava al caos i, tot i cometre errades, mantenia el seu equip dins del partit amb una jugada de costa a costa (31-36) que feia pensar que la segona meitat no podia ser pitjor de cap manera.

Segur que no?


Doncs sí, ho podia ser. Perquè el tercer quart del Baxi encara va ser pitjor que els altres dos junts. L'únic de bo que va tenir va ser que ara ja no hi havia l'apatia dels minuts anteriors, sinó més intensitat. El problema és que estava mal canalitzada. A sobre, els tirs del Holon van començar a entrar i entre Clyne, Foster i Alexander van disparar la diferència fins als vint punts (36-56).


Brots verds i reacció


Els únics que van estar al seu lloc en aquest moment van ser el públic, que va animar com no ho havia fet mai, i Juanpi Vaulet. L'argentí juga amb les mateixes revolucions, moltes, a qualsevol partit i, malgrat les seves errades, va tibar el carro per tenir opcions. I les va fer augmentar una mica Nelson, reservat fins minuts abans per les seves condicions físiques, amb el primer triple del Baxi a 27 segons del final del quart. Abans n'havia fallat 16.

I del no-res va reaccionar el Baxi. El públic ja ho havia fet abans, amb l'equip al pou. Les accions del britànic, autor de 16 punts, amb quatre triples, van atemorir els visitants, que perdien pilotes constantment i sobrevivien a còpia d'algun bàsquet del malcarat Foster. De fet, els hebreus van vèncer amb un sol bàsquet en més de sis minuts i mig. De mica en mica, entre Nelson i Dani Pérez, acompanyats per la lluita en solitari de Báez a sota el cèrcol, en un small ball ordenat per Pedro Martínez, la diferència s'anava reduint i semblava que tot era possible. I encara més quan el Holon va errar l'últim atac. Però el base local va decidir erròniament l'última jugada. Va ser el càstig a la baixa pressió inicial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades