27 de gener de 2020
27.01.2020

La bèstia blanca s'escapa viva (75-80)

Els detalls impedeixen que el baxi tanqui 22 anys sense guanyar el Madrid a casa

27.01.2020 | 00:06

«Ha estat una llàstima no tancar el cercle». Pedro Martínez, que es convertia ahir en el tècnic amb més partits a l'ACB del Baxi Manresa, lamentava no haver seguit l'exemple del seu primer triomf amb els manresans. Com publicava Regió7 divendres, en un treball de Xavier Prunés lloat ahir pel mateix entrenador barceloní, la seva primera victòria, al Vell Congost, va arribar el setembre del 1990, en el segon dels seus 203 partits a l'elit, i va ser contra el Reial Madrid. Ahir va estar a punt de repetir-se la jugada, en una fita que hauria posat fi a 22 anys de sequera del Manresa contra els blancs a casa.

Al final no va poder ser. I això que l'estat de forma de l'equip de Pablo Laso, que encadenava quatre derrotes seguides, es nota en la seva confiança. Ahir va ser un rival accessible, però les errades en atac van condemnar el Baxi a una derrota que el manté amb vuit triomfs però que li ha de donar ànims per afrontar dues setmanes importants a l'ACB i del tot decisives a Europa.

Condicionats pel gegant


Si hi ha un jugador que ara mateix marqui diferències a Europa és Edy Tavares. El gegantí pivot capverdià de 2,20 metres es planta al mig de la zona i condiciona totalment el joc dels rivals. Davant d'un Baxi que es fa un tip de fer bloqueigs i continuació amb els pivots, de la mà, sobretot, de Dani Pérez, va tancar la porta perquè Kravish pogués finalitzar i, sense Toolson, lesionat, per generar tirs, els primers minuts van ser un drama. Entre Deck i Carroll van provocar la primera escapada (10-24), que feia pensar que les pallisses dels blancs al Congost de les darreres temporades es podrien repetir.

Però en el tram final del primer parcial va aparèixer l'home del partit per als locals. L'argentí de 23 anys Juanpi Vaulet fa cara que no es quedarà gaire temps al Congost i que vindrà algú amb poder econòmic i esportiu a emportar-se'l. Aporta moltes varibles a l'equip gràcies al físic i a l'actitud. Defensa, clava taps, agafa rebots i corre per la pista com un atleta. Li falta millorar en aspectes de finesa, de toc, com ara els tirs lliures. Ahir, el seu 2 de 7 des de la línia va llastar una actuació brillant que va començar ajudant a què el Madrid no s'escapés.

Conscient del seu mal moment, Laso va mantenir Tavares molts minuts en pista i la seva marxa es va notar. Va deixar el joc amb 25-35 al segon quart i va tornar perdent per 38-37. Reyes no és el mateix que fa uns anys i l'estat de forma de Mejri, el seu substitut, no deu ser gaire bo com per confiar-hi. Quan Tavares es va tornar a plantar a la zona, el Baxi ja havia capgirat una dinàmica negativa i va saber mantenir la igualtat fins al final.

Sense saber rematar


Perquè el partit es va convertir llavors en una guerra de trinxeres en què cada punt era molt lluitat. El Baxi, que tampoc no meravellava en el tir, va trobar la defensa i els bons moments de Kravish i de Mitrovic per neutralitzar els encerts d'una àmplia rotació forana que ahir no disposava ni de Randolph, ni de Rudy Fernández.

I el moment del Manresa va semblar arribar a l'últim quart. Tavares protestava per faltes no assenyalades i Laso va veure com indicaven una tècnica a la seva banqueta. Enmig de tot això, un bàsquet de Vaulet situava el 66-59. El problema és que encara faltaven nou minuts i, amb la bèstia blanca dels darrers 22 anys a davant, són molt llargs.

El tècnic visitant va tornar a posar l'equip inicial, va trobar els punts de Deck i Carroll, i va situar Taylor per tapar el joc de Dani Pérez. Amb 73-74, el base de l'Hospitalet va intentar un triple que hauria estat vital. Però no va entrar i el final de la ratxa haurà d'esperar una temporada més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades