En la presentació de la temporada del Baxi Manresa, en el ja llunyà mes d'agost, Pedro Martínez semblava tremendament content. Veient la confecció d'una plantilla que presentava força més incògnites que la de dotze mesos abans, amb moltes apostes joves i poques seguretats, quedava clar que l'equip patiria. Però ell es mostrava confiat que tot aniria bé. «Necessitarem el suport de tothom quan les coses vagin malament, que segur que hi aniran». La incògnita era saber en què consistirien aquestes dificultats.
Just mig any després, es pot dir que el Baxi ha viscut més desventures, ressorgiments i emocions dels que sol tenir un equip d'ACB en diverses temporades. Però l'equip afronta els dos caps de setmana sense partits, el que acabem de passar i el que ve, amb la tranquil·litat que l'objectiu principal està encar-rilat i, a més, amb una plantilla més o menys consolidada. La victòria de fa nou dies contra el Saragossa, la manera com va arribar i la situació en la qual queda ara l'equip a la classificació fa pensar que la salvació és a l'abast. Falten tretze partits i, en condicions normals, amb tres o quatre victòries més serà un fet. Però veient els precedents encara hi ha molt per batallar.
Dinou jugadors utilitzats
De la plantilla que es va presentar aquell 12 d'agost hi ha hagut força variacions, cares noves i jugadors que ja no continuen o han estat cedits. Les lesions han estat el pa de cada dia durant la temporada. Una dada ho deixa clar: només un jugador, Juanpi Vaulet, ha pogut disputar tots els enfrontaments. Guillem Jou també hi ha estat disponible, però no va actuar en l'estrena a la lliga, contra l'Unicaja.
Pel camí ha caigut, i dues vegades, qui havia de ser el far de l'equip. Frankie Ferrari va deixar molt bons detalls mentre va poder actuar, però una lesió al canell, primer, i una fractura en un peu, després, el van obligar a passar pel quiròfan i a deixar l'equip, mai millor dit, coix. Finalment, davant de la durada de la seva última recuperació, el club l'ha hagut de tallar.
Ara hi ha de baixa un Toolson que tampoc no va poder començar la temporada per la lesió a l'esquena de l'any passat. Mentre ha jugat, l'escorta d'Arizona ha estat cabdal, ha liderat els millors partits del Baxi, però va tornar a caure al principi de gener en una lesió que, possiblement, es vagi trigar més del compte a diagnosticar. No han estat les úniques lesions llargues. També han estat absents durant algunes setmanes puntals com Eulis Báez, Pere Tomàs, Dani Pérez, David Kravish i Jordan Sakho, a part dels problemes físics d'un Yankuba Sima que finalment va ser cedit a l'Ourense. I això, havent de jugar dues competicions, s'ha pagat amb escreix.
Al costat de les lesions han arribat algunes malalties. Una grip en la fase decisiva de la Lliga de Campions que va afectar cinc jugadors va hipotecar el resultat del Baxi en aquesta competició. Es va decidir no vacunar els jugadors i es va pagar amb situacions gens habituals com disposar de només set jugadors en el duel d'Ankara contra el Türk Telekom. És possible que la situació s'hauria pogut evitar. Ja és més difícil fer-ho amb els revolts de la burocràcia.
Baixes administratives
Perquè la situació de Jordan Davis va fer mal a tothom. El nord-americà, una altra de les apostes de futur, venia amb un passaport d'Azerbadjan que mai no va poder utilitzar per la falta d'uns documents que havia d'enviar el Govern d'aquell país. La tornada de Toolson va provocar que hi hagués tres nord-americans i, per tant, Davis no podia jugar a la lliga. Aquesta situació el va afectar fins al punt que es va haver de prescindir d'ell. El Baxi, per tant, no ha tret suc de dues apostes joves i interessants. Tenint en compte que ja plovia sobre mullat, ja que l'any passat tampoc no van validar el passaport georgià de Corey Fisher, caldrà preveure en futures contractacions si el club s'ha de tornar a refiar de jugadors amb nacionalitats adquirides de països exòtics.
Tot el tema de les baixes també va provocar que s'haguessin de fer els quatre canvis de jugadors reglamentaris a la Lliga de Campions abans d'hora. Van entrar Mitrovic, Marc Peñarroya, que també va caure lesionat, Sergi Vidal, que ja no hi és, i Luke Nelson. Per això, quan Ferrari va ser baixa i es va contractar Aleksandar Cvetkovic, aquest no va poder ser inscrit a Europa. Un nou maldecap particularment decisiu en la darrera fase de la ronda inicial europea. Amb Dani Pérez tot sol dirigint, quan no estava lesionat, l'equip va caure eliminat amb quatre derrotes seguides. Però Cvetkovic s'hi ha adaptat i va ser decisiu el darrer partit de lliga amb la seva millor anotació a l'ACB. És l'exemple de les coses que s'han fet bé al vestidor.
Un equip gairebé nou
Perquè les arribades de Dulkys a la pretemporada, després de Luka Mitrovic, en acabat de Luke Nelson i finalment de Cvetkovic, salpebrades amb les continuades entrades i sortides de jugadors de la convocatòria perquè no hi podien ser inscrits o perquè estaven lesionats, podien haver fet desanimar tothom. Però si una cosa té bona Pedro Martínez és que transmet tranquil·litat. Malgrat que es va presentar a la jornada 10 amb només dues victòries, la segona miraculosa contra el Bilbao, i que havia perdut duels com davant del Fuenlabrada, el Gran Canària i el Saragossa que tenia guanyats, ell va insistir en la seva teoria d'anar millorant dia a dia. I a poc a poc va anar obtenint resultats.
En una entrevista conjunta a Regió7 a final de novembre, Toolson i Ferrari mostraven les seves impressions amb una frase: «El millor encara ha d'arribar». Lamentablement per a Ferrari, no va succeir amb ell a la pista.
Les sis victòries a la lliga en set partits, tots menys una derrota igualada contra el Barça, amb triomfs a pistes com la del Joventut o la del Baskonia, no van ser fruit de la casualitat. Quan l'equip va poder tenir a la pista la seva columna vertebral (Dani Pérez, Toolson, Báez i Kravish), amb el suport d'una sèrie de secundaris que van anar sumant, el Baxi va recollir un sac de triomfs que ara el fan estar quatre victòries per damunt del descens. En aquest sentit, la comunió amb la grada també és total. L'eliminació europea, després d'una derrota a casa i d'un final de partit lamentable a Oostende, va provocar un corrent favorable que va ajudar a guanyar el Saragossa amb un partidàs. I sense Toolson.
Sis mesos, per tant, de desencerts en diferents àmbits, alguns per mala sort, d'altres per falta de perícia, que han pogut pesar, però també de solucions davant dels problemes que han fet sobreviure l'equip. Per als propers tres mesos pot semblar que el camí faci baixada, però veient els antecedents, al Nou Congost no es pot vendre la pell de l'os.
