Pedro Martínez es quedava, quan va acabar el partit, amb la part més positiva de la derrota del Baxi a can Barça. Perdre al Palau Blaugrana és previsible, la diferència és la forma de caure. En els darres anys, l'equip del Nou Congost hi ha encaixat unes veritables pallisses, de fins a 48 punts en una ocasió. Ahir, la imatge va ser molt diferent. Tot i tenir alts i baixos en els 40 minuts, els manresans no es van arronsar gens ni al principi ni, potser encara més complicat, en la recta final del matx, quan el Barça es va posar 19 punts amunt i el flaire era de caure per trenta, i no pas pels 12 amb els quals es va concretar a la fi la derrota manresana. Fins i tot Pesic va haver de tornar a posar a la pista Brandon Davies, el millor jugador de la matinal, i Higgins, per evitar-se un disgust de darrera hora. No hi havia ahir ni Tomic ni Delaney, però sense ells el potencial del Barça continua sent gegantí si es compara amb el del Bàsquet Manresa.

Les sensacions després de les tres setmanes d'aturada de competició del Baxi van ser ahir engrescadores. La dinàmica de l'equip és bona, no ha abaixat el llistó. Per encarar el que falta, 12 partits en els quals s'haurà de lligar la permanència, hi ha uns mecanismes que rutllen. Ahir no va estar encertat Dani Pérez -amb un ensurt al turmell que no va tenir més conseqüències-, però cada vegada està més involucrat i aporta més Aleks Cvetkovic, també des d'un punt de vista ofensiu. Ahir el Baxi es va posar davant al segon quart amb 6 triples consecutius sense cap error, però els llançaments de fora van ser un dels punts febles. Caldrà més encert de jugadors com Dulkys i veure què succeeix amb Toolson, si dissabte davant del Coosur Betis ja està disponible i s'acaba el serial de la lesió al peu esquerre.

La bateria de pivots està oferint una bona contribució al Manresa. Ja s'ha consolidat plenament Kravish, cada vegada més emmotllat a l'ACB i que té unes capacitats ofensives que encara poden donar més. També l'experiència d'Eulis Báez és sempre una gran garantia. I Luka Mitrovic, tot i que alterna ratxes positives amb moments més foscos, s'ha convertit en un reforç que ha aixecat el nivell. Ha de recuperar el seu to un Magarity que fins fa poc era sempre en el cinc inicial, i més preocupant és el cas de Sakho, cada vegada més amb un paper testimonial.

Ara és clau que el Manresa no es refiï més del compte, tot mirant una classificació en la qual té un marge de 4 victòries amb els dos equips que es troben en zona de descens. El partit de dissabte amb el Coosur Betis és molt important per deixar enrere un rival directe, tot assegurant l'average. Després de visitar l'Unicaja es rebrà la Penya al Congost. El Manresa té a les seves mans posar la cirereta a una temporada plena de dificultats de les quals se n'ha sabut sortir sense caure en el desànim ni les lamentacions.

Les pallisses a Barcelona

Amb la derrota d'ahir, el Manresa té un balanç de 2-39 en les visites que ha fet en lliga al Barça. Però perdre de 12 punts té el seu mèrit ja que, en les últimes sis vegades que l'equip havia anat al Palau, la mitjana de les derrotes era de 33,5 punts.

L'any passat, amb Joan Peñarroya a la banqueta, es va cedir per 107-71. Pedro Martínez va encaixar, durant la temporada 14-15, la que és una de les pitjors pallisses del Manresa en la seva història: 48 punts (101-53). Pel que fa a Jaume Ponsarnau, en el curs 12-13, va veure com l'equip va perdre per un marge de 42 punts, en rebre un 89-47.

Per trobar una derrota al Palau més curta que la d'ahir cal anar fins a la temporada 2005-06 amb Óscar Quintana d'entrenador. Es va perdre per només 5 punts (83-78). Aquella temporada va acabar amb descens amb una derrota en el darrer matx de la lliga, a Menorca.