Pedro Martínez ho va avisar a la prèvia. «El partit contra el Betis es pot perdre perquè són un molt bon equip i molt reforçat». I el mateix tècnic dels sevillans, Curro Segura, ho va admetre després. «Green ha estat un focus d'atenció per a l'altre equip i ha decidit, no només pel que ha anotat, sinó també per com de còmodes poden jugar els seus companys amb ell al camp». La diferència entre el Baxi d'ahir i el Betis, i la del mateix equip andalús que va merèixer la victòria el desembre contra els manresans i l'actual va ser la qualitat. La que aporta un jugador d'Eurolliga com Erick Green i la que encara no pot aportar Ryan Toolson. El Baxi hauria pogut guanyar, però quan tens un comodí a la teva baralla, com el Betis, tens més opcions.

Benvinguts a la guerra definitiva per la permanència. Les onze jornades que queden no s'assemblaran gens a les anteriors. Els equips que ja ho tenen tot perdut van amb el ganivet entre les dents i ho donen tot per evitar el descens. I algunes vegades cacen preses entre aquells que ja creuen que ho tenen tot fet. No és el cas del Baxi. A l'equip de Pedro Martínez no se li pot retreure cap falta ni de voluntat, ni d'intensitat, ni de perdre la identitat que ha mostrat durant tota la temporada. Però ara pot anar de detalls o de dinàmiques, i la del Betis és tan bona que no fa cap cara que hagi de patir per salvar-se.

Sense Toolson

Pedro Martínez també va assumir, a la sala de premsa, la responsabilitat de no haver fet jugar un Toolson de qui diu que encara està al 50% de la seva capacitat. Tenen el mal record d'una reaparició precipitada a Santiago que no va anar bé. El temps dirà si la decisió d'ahir va ser bona. La veritat és que el Baxi necessita Toolson, però el necessita bé, no arrossegant l'equip. I pocs tècnics són més experimentats que Martínez per saber quan cal posar el jòquer damunt de la taula i quan és millor guardar-lo.

Més enllà de disponibilitats de jugadors, el Baxi va anar ahir a remolc d'un ritme, el del Betis. Els andalusos disposen ara d'un elenc de basquetbolistes amb molta experiència a la competició i que saben quan, sobretot, no descompondre's. Ahir, fins i tot, es van permetre el luxe de prescindir dels serveis d'un Albert Oliver desplaçat per l'arribada de Green, que ha portat Slaughter a actuar de director de joc.

Va fer la sensació que l'equip de Curro Segura es trobava a gust tant en un primer quart flac de punts (24 en total), com en l'intercanvi de cistelles de després, però sempre amb joc estàtic i controlat, sense deixar que el seu rival corregués i que el públic s'animés gaire.

Partides perdudes

El Baxi va trobar a faltar la lucidesa dels seus bases. Dani Pérez va repartir força i bé, però va tornar a errar tirs quan calia ficar-los i Cvetkovic es va enganxar en guerres amb Slaughter que el van descentrar i no portaven enlloc. Fins i tot els manresans van anar darrere del rival en el fet de veure com els eliminaven els dos tresos de la plantilla. Pere Tomàs i Vaulet van tenir una actuació gairebé testimonial en l'intent de tapar el dinamisme de Green, Slaughter i Conger amb Nelson, Jou i Dulkys. La partida va acabar amb derrota local, tot i la bona voluntat d'aquests tres últims.

Així, cada cop que el Baxi reaccionava i empatava el partit es trobava amb un parcial en contra que feia mal i procedent de moltes mans. Jerome Jordan i Shane Whittington, els dos interiors, també van ferir l'equip bagenc i, com una gota malaia, la diferència a l'últim quart es va acabar de fer insalvable.

El tècnic del Baxi va dir encertadament a la prèvia que no dona res per fet en cap partit, ni els que semblen guanyats ni els altres. Comença la lliga dels supervivents.