09 de març de 2020
09.03.2020

I a la segona volta van ressuscitar

El 42% dels equips que estaven al descens a mitja temporada ACB els 14 últims anys van aconseguir salvar la categoria

08.03.2020 | 23:45
Erick Green està catapultant el Coosur Betis cap a la permanència

El Coosur Betis, l'equip que dissabte va guanyar al Nou Congost, és un dels abundants exemples d'equips que ressusciten en les segones voltes de la lliga Endesa. Els andalusos, enfonsats a la cua de la classificació a mitja primera volta, van començar a moure el mercat i ara compten amb una plantilla que, si comencés el curs en aquests moments, seria candidata a disputar la Copa del Rei.

«Ja sabem com funciona, això», va declarar Pedro Martínez, el tècnic del Baxi, després de la derrota. «Molts equips fitxen i milloren a la segona volta. Alguns aconsegueixen salvar-se i a d'altres no els arriba, però estem avisats» que la salvació no està feta. I les xifres de les últimes temporades són un exemple de grans tornades a la vida i d'enormes naufragis d'equips que ja creien que ho tenien tot fet.

D'aquesta manera, si analitzem l'estadística de la part baixa d'aquestes pàgines, veiem que els conjunts que acaben la primera volta en la segona part de la classificació solen millorar molt en les segones. Prenent les dades de la lliga ACB de les últimes catorze temporades ens adonem que els equips situats de la novena posició en avall guanyen el 13,5% més de partits en el moment decisiu de l'any. En total, 824 triomfs en les primeres voltes per 936 en les segones. I una dada encara més significativa: dels 26 equips situats en posició de descens en aquests catorze anys (en dos d'ells hi havia lliga de disset equips i només en baixava un), 11 s'han aconseguit salvar, un gens menyspreable 42% del total.

Lluitant per la pròpia vida

Hi ha diversos aspectes que convergeixen en aquest canvi de tendència. El primer de tots, des del punt de vista matemàtic, és que si la primera volta ha estat dolenta sol ser complicat fer-ho pitjor. Tot i que hi ha casos, existeixen pocs exemples de formacions que ocupin les posicions del fons del tot de la classificació després de disset jornades que baixin prestacions en les disset següents.

El segon és l'instint de supervivència. Quan ja hi ha un compte enrere per determinar qui es queda a l'ACB i qui l'abandona, tot i que en moltes d'aquestes temporades no acabava baixant ningú, ja que cap conjunt de la LEB no complia els requisits de la lliga per pujar, tothom dona més d'ell mateix. Els equips que lluiten per la supervivència hi posen més interès que d'altres que ja ho tenen tot fet o, fins i tot, que compaginen el campionat domèstic amb l'europeu i que fan rotacions entre els seus homes. I finalment, trobem aquells que giren la plantilla com un mitjó. I hi ha consumats especialistes històrics a fer-ho.

A Sevilla hi estan avesats

D'aquesta manera, si repassem les temporades de sota, veurem que la franquícia de Sevilla, ja s'hagi anomenat amb el nom de la ciutat, Cajasol o ara Betis, ha hagut de fer moltes variacions a les segones voltes per subsistir. L'equip era en zona de descens al final de la primera volta en quatre d'aquestes temporades i en tres d'elles va fer segones parts del curs excepcionals. Només fa dos anys no van poder evitar baixar a la categoria inferior, malgrat que no va ser perquè no fessin fitxatges. Aquests, al final, no van resultar.

Així, la temporada 2007-08 van contractar el veterà, però fiable, Elmer Bennett i van guanyar deu partits a la segona volta pels quatre de la primera. Es van salvar i va acabar baixant el Valladolid, que tenia quatre triomfs de diferència en el pas per l'equador de la competició, just la mateixa diferència que el Baxi tenia respecte als dos cuers en el mateix moment de l'any.

La temporada següent, en què només baixava un conjunt, va succeir el mateix, amb entrades a l'equip a mitja temporada i una ratxa de sis triomfs consecutius que el va salvar i va enfonsar un Saragossa que tenia tres partits de diferència. Finalment, en la 2014-15, amb Luis Casimiro a la banqueta i una plantilla amb els joves, i actuals jugadors de l'NBA, Kristaps Porzingis i Willy Hernangómez a la llista de jugadors, els sevillans van tornar a reaccionar i es van salvar. Ara, amb el nom de Betis, el fet de tenir el paraigua d'un club de futbol al darrere, sens dubte, ajuda a poder afrontar fitxatges com el d'Erick Green, un element amb prou capacitat per estar en una altra formació de més aspiracions.

De dos en dos

La temporada 14-15, precisament, és un exemple d'any en què els dos equips que semblaven enfonsats se salven. Ho va fer el Sevilla i també La Bruixa d'Or Manresa de Pedro Martínez, un conjunt que va arribar a fer actuar fins a 22 jugadors per salvar-se de rebot en l'última jornada a Madrid i fer baixar el Gipuzkoa de Jaume Ponsarnau. Fitxatges d'homes que després han estat importants a la lliga i a Europa, com Seeley, ara al Saragossa, White o Sakic, van aixecar un grup que semblava abocat al descens.

Més propers en el temps trobem exemples com el de l'UCAM Múrcia de la temporada passada, que va incorporar elements decisius, com l'ara manresà Mitrovic, en el mercat d'hivern, o el Joventut de fa dos anys, que va dur a terme una esprintada final espectacular després de contractar Nico Laprovittola i de dotar-se d'elements que van donar bon resultat com Demetrius Conger, precisament ara al Betis.

Mercat sacsejat

Aquesta temporada ha passat el mateix. En les setmanes en què la lliga ha estat aturada per la Copa i les seleccions, els equips s'han reforçat. Ja ho havia fet el Betis amb Jordan i Green, però també l'UCAM amb l'intercanvi de Radicevic i Lecomte amb el Gran Canària, a part de Malmanis i Delroy James; el Fuenlabrada amb l'arribada de Randle, tot i que es va lesionar el primer dia, o l'Estudiantes amb Edwin Jackson, a més de l'arribada anterior d'Avramovic. Falten onze partits i tothom ja va amb el ganivet entre les dents per caçar la presa que sigui més amunt. No s'hi val a badar. La història i l'estadística ho demostren.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook