Mai no se sabrà com hauria acabat la temporada del Baxi Manresa a la Lliga Endesa en cas d'haver-se completat, però la realitat és una. I aquesta diu que l'equip era quatre partits damunt de la zona de descens (tres, si el Fuenlabrada hagués guanyat el partit interromput que tenia). El panorama és l'ideal tenint en compte com s'afrontava l'any, amb dubtes derivats de la confecció d'una plantilla amb molts debutants a la lliga, tres d'ells a Europa, i amb la incògnita de saber què passaria amb la lesió a l'esquena de Ryan Toolson. A l'hora de la veritat, un mes i mig de somni entre final de novembre i principi de gener va treure el Baxi de la zona baixa i va fer pensar en un final de temporada que semblava que seria tranquil.
Seria injust basar aquest èxit en una sola persona. Pedro Martínez va guiar l'equip amb confiança i li va fer millorar el joc a poc a poc i molts dels seus components han fet sobreesforços perquè el vaixell arribés a bon port. Però numèricament, mirant estadístiques, queda clar que l'equip ha girat molt entorn de Toolson.
El factor diferencial
La freda dada diu que amb el nord-americà a la pista, entre les dues competicions, el Baxi ha guanyat 13 partits i n'ha perdut 10. Sense ell, ha vençut 3 cops i ha perdut 11 vegades. En el tram inicial, en què es recuperava de la lesió de l'any passat, i el final, en què només va jugar lesionat a Santiago després de fer-se mal a casa contra l'Estrasburg a la Champions, l'equip va lluitar i fins i tot va jugar bé a estones, però ell va ser el factor diferencial per obtenir sis victòries en set partits a l'ACB, amb l'única derrota a casa contra el Barça, i per deixar el Baxi a les portes de vuitens de final de la Champions, classificació que es va torçar amb quatre derrotes finals del tot inesperades. Té un any més de contracte, però les paraules de la seva esposa, Jess, a Instagram, el dia que va marxar de vacances, van sonar a comiat, i encara més quan va reconèixer, en ser preguntada, que no sabia si la família tornaria a Manresa.
Focus ofensius
La dependència ofensiva de Toolson també va venir derivada de la desgràcia. En la plantilla de principi de temporada dos homes s'havien de repartir els punts amb l'escorta d'Arizona, els nouvinguts Jordan Davis i Frankie Ferrari. El pas del primer va ser molt curt. Havia de jugar com a comunitari ja que disposava de passaport d'Azerbadjan, però no va tenir validesa. El país exsoviètic no va enviar la documentació necessària i el jugador, rellevat a la lliga amb el retorn de Toolson, es va anar capficant i no va poder rendir d'acord amb la seva capacitat. La seva sortida al Rasta Vechta alemany va ser el millor per a tothom. És el segon cop en un any que al Baxi li passa el mateix. La temporada anterior, Corey Fisher tampoc no va poder fer vàlid el passaport de Geòrgia que té. Caldrà tenir-ho en compte per a adquisicions futures.
Pel que fa a Ferrari, va meravellar quan va ser a la pista, però es va fer dues lesions greus. La primera, en un canell, el va tenir un mes fora de joc. La segona, una fractura en un peu a Saragossa el novembre, ja va ser definitiva. En veure que no es recuperaria fins a final de temporada, va ser tallat. Una llàstima perquè no tan sols és un projecte de jugador interessant, sinó perquè hauria alliberat Toolson de tanta responsabilitat.
Davant d'aquests problemes, qui més va col·laborar a fer punts en l'equip va ser David Kravish. Jugador de trajectòria desconeguda per al gran públic, sense fer gaire soroll ha anat fent punts i capturant rebots, salvant partits, com a Badalona, i tret d'una baixa per una lesió a un turmell ha estat el més regular de tota la plantilla.
S'ha beneficiat, també, de la feina importantíssima de Dani Pérez. L'últim fitxatge de Peñarroya abans de marxar ha assumit galons de titular per les moltes absències a la seva posició, tant les de Ferrari, com les del seu substitut, Cvetkovic, a la Champions per culpa del límit d'inscripcions a Europa. Li ha faltat consistència en el tir per completar un any perfecte, però els seus pick and rolls cap a Kravish, bàsicament, i els seus rècords d'assistències passaran a la posteritat.
Bons reforços
Davant de les moltes baixes per lesions llargues (Ferrari, Toolson, Pere Tomàs, Báez, Kravish...) la secretaria tècnica va reaccionar molt bé. Van anar arribant, en diferents moments de la temporada, Dulkys, Mitrovic, Nelson i Cvetkovic, jugadors que, cadascun a la seva manera, han aportat força. Tots ells, menys el britànic, van arribar com a recanvis temporals i tots es van guanyar completar la temporada amb professionalitat i, en alguns moments, amb brillantor.
De la resta, el més destacat va ser l'argentí Vaulet, un debutant al continent que, gràcies al seu físic, i quan es tranquil·litzi una mica en accions ofensives, sembla cridat a reptes més importants en equips de categoria superior. En la banda negativa, la falta de càlcul dels serveis mèdics a l'hora de vacunar l'equip de la grip que va provocar una passa a la fase decisiva de la Champions i va condicionar l'adeu a Europa.
El final de tot va arribar de sobte, quan tornava Toolson i tocava visitar Màlaga. No hi ha hagut descensos, però sembla que l'equip s'hauria salvat. Prova superada, ni que l'avalució no sigui completa.
