L'aturada de la lliga regular, i el fet que el Baxi no hagi entrat a la fase final del torneig per només deu punts, impedeix saber com hauria acabat la temporada un equip al qual segurament li faltaven dues o tres victòries per no haver de patir per la salvació. ? Tot i els mals moments de l'inici, i d'algun xiulet, per exemple contra l'UCAM Múrcia, tothom ha remat a l'una, un fet decisiu.

8. David Kravish. Solvent. Ningú no el coneixia abans d'arribar i, sense fer soroll, ha mantingut gairebé sempre una gran regularitat anotadora i de prestacions.

8. Dani Pérez. Generador. Li ha fallat el tir, però ho ha compensant assistint, fent jugar l'equip i mantenint-lo durant moltes setmanes tot sol des de la posició de base.

8. Ryan Toolson. Castigat. Les lesions del principi i del final no li han permès allargar en el temps una forma que va coincidir amb la millor ratxa de l'equip aquesta temporada.

7. Juanpi Vaulet. Desbocat. És un gran projecte de jugador per a qualsevol equip europeu, amb un físic privilegiat i molta força. Ara li falta calma i experiència.

7. Eulis Báez. 'Canchero'. Expressió argentina per als jugadors que saben fer el que toca, quan toca. La seva tornada després de la lesió es va notar en els finals de partit.

7. Guillem Jou. Evolucionat. Una de les sorpreses agradables de l'any, amb un creixement com a jugador molt gran basat en una voluntat de millorar que no s'acaba.

7. Luka Mitrovic. Virtuós. Potser li ha faltat una mica de regularitat, però ha mostrat detalls de gran jugador, intel·ligent i espectacular en contraatacs per al record.

7. Aleks Cvetkovic. Crescut. L'aturada li va arribar quan estava millor, després d'haver patit el fet de no jugar a la Champions. No és gaire espectacular, però sí molt regular.

7. Frankie Ferrari. Efímer. Autèntica sensació de dos mesos de competició amb dues lesions massa greus, la segona, definitiva. Una llàstima no haver-ne gaudit prou.

6. William Magarity. Intermitent. Típic jugador que no veus en molts minuts i que apareix de cop per fer un triple o una esmaixada. Útil, però massa discontinu tot l'any.

6. Pere Tomàs. Aturat. Una lesió de llarga durada li va tallar el ritme i, malgrat actuacions destacades i la predisposició habitual, no va poder arribar al nivell de l'any anterior.

6. Luke Nelson. Multiusos. Va jugar molt de base, sobretot a Europa, i va excel·lir en tasques defensives. Va arribar com a recanvi i es va consolidar com un bon peó.

6. Deividas Dulkys. Esforçat. Molt valorat pel tècnic en funcions defensives, li va faltar encert en molts partits en el tir per ser el canoner que necessitava l'equip.

5. Yankuba Sima. Llastat. Les lesions no el van deixar evolucionar respecte de l'any passat i la sobrepoblació de pivots va suposar-li sortir cedit a la LEB Or, a Ourense.

5. Sergi Vidal. Crepuscular. Va arribar amb contracte temporal per rellevar Pere Tomàs, va complir amb professionalitat i, en deixar el Manresa, es va retirar.

5. David Òrrit. Europeu. El santpedorenc, sense confiança del tècnic, només va actuar a la Champions.

5. Marc Peñarroya. Precoç. A debutar i a lesionar-se, sense temps de fer res.

4. Jordan Sakho. Estancat. Tret d'aparicions puntuals, no ha crescut en el seu joc respecte de l'any passat i va acabar sent l'últim pivot. Pot donar moltíssim més.

3. Jordan Davis. Víctima. Tot el problema derivat del passaport que no va arribar mai el va descentrar i li va prendre la confiança que necessitava un jove debutant.

8. Pedro Martínez. Tranquil. Es va mantenir impertèrrit davant de totes les catàstrofes que va haver de torejar en forma de lesions, passaports i passes gripals, i va conduir l'equip a una posició còmoda. Va faltar saber com s'hauria acabat tot.