Xevi Pujol: «Sense experiència cal fer bé altres coses»

Com li ha canviat la vida els últims dies?

Vaig passar d'esperar a tenir el permís per fer entrenaments individuals amb els jugadors que quedaven per aquí a assumir la responsabilitat de configurar la plantilla i gestionar la tornada a la feina a pista, que és el més urgent ara mateix.

És de l'any 1990. Quin és el seu primer record de bàsquet?

El primer cop que hi vaig anar, amb el meu pare, va ser en un partit contra la Penya d'Alfred Julbe i recordo Tanoka Beard i Iván Corrales [8 de març del 1998, derrota per 89-91]. En tinc algun flaix. El vaig viure amb molta intensitat i em va quedar marcat. A partir de llavors hi vaig començar a anar de tant en tant.

Als sis anys va veure el TDK guanyar la Copa i, als vuit, la lliga...

Recordo més la lliga que la Copa. Em vaig tenyir el cabell de vermell i blanc. L'endemà vaig anar a l'escola i va ser una festa.

A casa seva eren de bàsquet?

El meu pare hi havia jugat des de petit i després quedava amb amics els diumenges per fer patxangues. A mi, als cinc anys, em van apuntar al Manresa i a l'escola perquè era molt mogut i a veure si així arribava més cansat a casa.

Què el va atrapar, d'aquest esport?

A part que sigui col·lectiu i que el podies practicar amb els amics, l'ambient de la ciutat. Trobaves jugadors del primer equip al carrer i feia gràcia.

Com va anar l'evolució fins a fer d'entrenador?

Vaig jugar dels cinc anys als vint. Fins als quinze vaig estar al Manresa i llavors vaig passar per Sant Fruitós, Artés i La Salle. Paral·lelament, als disset anys vaig començar a entrenar a l'escola Joviat. Va ser molt positiu. Vaig passar aviat al femení i als vint anys ja portava un cadet preferent. A part de conèixer la part formativa ho vaig fer amb la competitiva. Trobar l'equilibri entre tots dos aspectes em va cridar l'atenció.

Què li agrada més, el joc, la tàctica, descobrir jugadors...?

M'agrada ser una part activa de la millora del jugador. De vegades és amb tècnica individual, o tenint una conversa amb ells per tal de superar bloquejos mentals o per transmetre'ls confiança. Ara, sense estar a pista, segur que puc trobar un altre camí per ajudar en l'evolució.

Des de la Joviat, com torna al Manresa?

Era entrenador i coordinador de la Joviat i participava a tots els clínics d'aquí i de Barcelona. Un any vaig poder anar molt als entrenaments de Jaume Ponsarnau amb el Manresa. Buscaven algú que col·laborés amb l'equip tècnic gravant sessions i partits de manera desinteressada. Jo ho feia encantat de la vida. A canvi, em podia seguir formant com a entrenador en una dinàmica professional.

I va anar creixent?

Després de dos anys va entrar Borja Comenge, que em va proposar de començar a estar a pista i fer tècnica individual amb els vinculats. L'any següent era candidat per ser delegat i a última hora Pere Romero i Carles Sixto em proposen ser tercer entrenador de Pedro Martínez. Em pensava que no hi estava preparat.

La situació pot tenir algun paral·lelisme amb l'actual, en què li han encomanat una feina que no havia fet abans?

Segur que sí. En tots dos moments no tinc experiència prèvia però en soc conscient i per això cal fer moltes altres coses ben fetes. Fa sis anys vaig ser perseverant i no vaig tenir un 'no' per resposta, i n'estic molt orgullós, ja que em van renovar. Ara no és ben bé el mateix però he de seguir un camí semblant.

També s'ha anat formant pel seu compte.

Em cridava l'atenció captar jugadors interessants. Em va sortir una oportunitat a través del representant David González per anar a fer d'entrenador a Las Vegas i, a la vegada, anar a veure la lliga d'estiu d'allà.

Vostè va descobrir Ferrari...

Al final no és ben bé així, però és cert que veure'l allà i tenir bons informes d'ells va fer que tingués la sensació que seria una bona opció. Faig les meves fitxes dels jugadors. A Jordan Davis, per exemple, no el coneixia i entrenava amb Jordi Fernández [tècnic assistent de l'NBA] i vaig poder assistir a algun entrenament privat i parlar amb el jugador.

Que el Baxi no hagi de jugar la fase final de la lliga pot ajudar-los i donar-los temps?

Sí, però hi ha un marc d'incerteses com ara no saber quan i com començarà la propera temporada. Ja que estem parats podem dibuixar les línies del futur.

Primer deixar sortir?

Sí, perquè tenim molt temps i molts contractes en vigor i això ens força a no fer moviments abans de saber la situació de cadascú.

Seria més fàcil partir de zero?

No veig que sigui un problema, tot i que has de fer un pas previ, com negociar alguna sortida, encara que tampoc no et posen gaires dificultats si saben que no comptem amb elements que segur que tindran mercat.

Han rebut ofertes?

Sí, per Dani Pérez, que va rebre una oferta oficial d'un equip de l'ACB i vam poder tancar ràpid el tema negociant una millora i extensió de contracte.

L'altre base és Cvetkovic, que també té contracte. N'estan contents?

Amb ells dos va ser quan l'equip va funcionar millor. És cert que té una opció de sortida, però comptem amb ell.

L'any passat van començar la temporada amb tres focus anotadors a l'exterior, Ferrari, Davis i Toolson. No els en queda cap. Necessiten punts?

Necessitem referents anotadors i tir exterior. Aquesta és una prioritat. L'any passat en vam perdre, tot i que volem aconseguir-ne sense deixar escapar d'altres coses. Ja se sap que a Manresa hi ha la manta curta.

Com li agradaria que fos la plantilla de l'any que ve?

Les plantilles s'han d'adaptar a l'estil de l'entrenador i ja es va veure com era. Vam ser l'equip amb més assistències. Volem compartir molt la pilota, amb cinc jugadors oberts molta estona, amb els cincs generant joc. És la idea, potenciar el grup amb aquest sistema. A nivell defensiu, tenir tothom implicat. Però aquesta és la meva idea, manen els entrenadors. Ha de venir gent que vulgui venir a Manresa, trobar equilibri entre experiència i joventut i valorar gent de casa.