Judy, la mare de Makai Mason, nascuda a la ciutat alemanya de Magúncia, o Mainz, com se li vulgui dir, volia posar al seu fill un nom tan teutó com Wolfgang. Però es va trobar amb l'oposició del seu marit, que va proposar-li, i al final va sortir-se amb la seva, que millor dir-li d'una manera més original. Així, quan el nen va venir al món, el maig del 1995, van decidir que es diria Makai, un apel·latiu hawaià que significa «cap al mar».

De fet, els Mason no vivien en un ambient gaire tropical. Eren de Greenwood, al nord-oest de Boston, a l'estat de Massachusetts. Allà va anar creixent Makai i de seguida es va animar a practicar bàsquet. Ho va fer a l'institut Hotchkiss, a prop de casa, fins que va poder entrar a la universitat de Yale, també molt a prop, on va cursar els tres primers anys de carrera.

L'obstacle de l'alçada

El nou jugador del Baxi no és gaire alt, 1,85 metres ara mateix, i des de jove va haver de batallar contra aquest inconvenient davant de físics cada vegada més desenvolupats. A Yale s'hi va estar tres temporades. Les dues primeres van anar força bé, sobretot la segona, amb 32 minuts a la pista per partit i 16 punts, amb percentatges en triples que superaven el 35%. Els Bulldogs, nom que rep Yale, van entrar al quadre final del torneig universitari després d'un gran any i van superar una eliminatòria, després de vèncer Baylor, amb 31 punts seus, rècord anotador. Duke els va eliminar.

Semblava tot encaminat per a un gran tercer any, però es va fer una fractura per estrès al peu dret i es va perdre tota la temporada. En la següent va canviar de centre i es va traslladar a Texas, justament a Baylor per jugar amb l'equip al qual havia derrotat l'any anterior. Va ser una temporada de recuperació de la lesió, però encara va acabar el seu periple universitari amb bons registres. No va ser draftejat i es va començar a buscar la vida a Europa.

Aleshores es va creuar en la seva vida Himar Ojeda, director esportiu de l'Alba de Berlín i que havia ocupat el mateix càrrec, i el d'entrenador assistent, a Gran Canària coincidint, casualitats de la vida, amb Pedro Martínez. Ojeda el va fitxar pels alemanys, entrenats per Aíto García Reneses, segons va declarar per ser «no només un bon jugador, sinó algú amb bona comprensió del joc».

Any interromput

Mason va jugar 35 partits la temporada passada als berlinesos. Va seguir les seves evolucions Louis Richter, periodista que col·labora amb el diari Tagespiegel. Segons el seu punt de vista, i al contrari del que afirmen des del Baxi, «per a mi és un director de joc, un base. Ha jugat en aquesta posició la major part del temps amb l'Alba, tot i que les seves habilitats rebent i tirant el permeten actuar també com a llançador». Segons Richter, «els seus punts forts són el tir i la confiança. No té dubtes a l'hora d'assumir tirs, tot i que la temporada passada pagava les seves limitacions físiques, sobretot a l'Eurolliga. De vegades semblava superat pel ritme i la força dels seus oponents» en el torneig continental. De tota manera, «té la capacitat de dirigir un equip i podria ser-ne un líder en el futur».

Mason també és internacional i alemany. Gràcies a la nacionalitat de la seva mare, va disputar alguns partits el 2016, quan encara era a la universitat, just quan havia completat el seu millor any universitari. A l'Alba, no va disputar la fase final del campionat perquè, per raons personals, va viatjar als Estats Units durant l'esclat de la pandèmia a Europa. Segurament la relació entre Ojeda i Pedro Martínez ha pesat en el seu fitxatge. El tirador de nom hawaià ara emprendrà un viatge a terra endins, no cap al mar, com diu el seu nom, per seguir creixent.