Les circumstàncies la van fer una presentació estranya, però ell estava content. Rafa Martínez es retrobava amb tot allò que va deixar el 2008 i se’l veia feliç de fer-ho.

Quin pes ha tingut la família en la decisió de venir?

Per sort s’adapten a tot arreu, però la meva opinió és que com aquí no estaran enlloc. La resta de la família ens ajudarà en tot i estem contents de gaudir d’un any més de bàsquet, que la meva dona també tenia ganes de fer-ho aquí i no haver de fer-ho en un altre lloc.

Era Manresa o res o estava obert a les altres possibilitats?

Em va trucar l’Unicaja i em va sorprendre, tenint 38 anys. Vaig quedar una mica glaçat i els havia d’escoltar, però el meu cap deia que havia de tornar i més aviat al final sí que ha estat Manresa o res.

Ha triat el 17, el número de València, i no el 5, que duia aquí. Per què?

Perquè el 5 és el del Guillem Jou i no l’hi vull prendre. El 17 el vaig agafar al València perquè el 5 el tenia un americà [Kenny Gregory] i perquè és el primer número que vaig portar a Manresa amb el nom a la camiseta. El primer va ser un altre [el 12], però amb nom va ser el 17, a la LEB, l’any de Nocioni.

Com es troba físicament?

Ara bé [riu]. Ha estat un any millor que l’anterior, però també ha estat duret, per serrar dents, però ja és això, amb 37 anys i el recorregut que tinc. És cert que, després del confinament, la fase final amb cinc partits tan seguits era com una prova per a mi. Era complicat entrenar-me de nou i jugar tan consecutivament. M’he trobat millor que en tot l’any i he decidit que si em cuido i ho dono tot, aguantaré bé.

Una de les raons és gaudir de l’ambient que es viu al Congost?

Fa quatre o cinc anys venies aquí i no semblava que fos el Congost. Suposo que no hi havia el mateix sentiment entre jugadors i graderia. En venien molts, els canviaven, amb molts estrangers. Però els tres últims anys venir aquí feia molt de goig.

Com veu l’equip?

Amb experiència i amb jugadors joves, de tot. Són els ingredients idonis per fer un equip competitiu, que és el que busquem. Hem de jugar bé a bàsquet i competir bé a tot arreu.

Li fa tanta por com a tothom preveure com començarà l’any en termes de públic a la graderia i de tot el que envolta el joc?

Sí, però ens hi hem d’adaptar, ja has vist com ha estat la fase final de la lliga. Esperem que hi hagi gent, que és primordial en l’esport, però no sabem com anirà. Cada dia canvia el panorama i esperem que sigui més aviat que tard, però amb paciència.