Si hi ha un equip que ha coquetejat més que ningú amb el descens durant l'última dècada llarga ha estat l'Estudiantes. L'únic club de la competició que no ha estat mai en la categoria inferior, juntament amb el Reial Madrid i el Joventut, sol tenir problemes en els últims anys olímpics. Va baixar el 2012, però el desastre no es va consumar perquè el Canàries no va poder ascendir a l'ACB. Va passar el mateix el 2016 amb el Palència. En aquest 2020, quan la lliga es va aturar, el mes de març, era últim destacat. Però va arribar la pandèmia i no hi va haver damnificats. Ara, amb sis mesos de temps per reconstruir la plantilla, fa una aposta pel bàsquet ofensiu de la mà d'un tècnic que només té quatre partits d'experiència a la lliga, però que vol treure suc d'un grup superior al de les últimes temporades.

Generant molt des de fora

Donant un cop d'ull a la plantilla i a la pretemporada, l'Estudiantes mostra amenaces clares en la posició d'escorta. El serbi Aleksa Avramovic no va ser del tot aprofitat per l'Unicaja durant el principi de la temporada passada i va entrar en l'intercanvi que va acabar amb el fins llavors jugador dels madrilenys Darío Brizuela a Màlaga. A la capital de l'Estat, el jugador balcànic va trobar-se a si mateix, i va arribar fins i tot a obtenir 35 punts en un duel contra el Casademont Saragossa.

En aquesta pretemporada, en què l'Estudiantes ha perdut sis partits i només ha guanyat l'últim, contra l'UCAM Múrcia, el tècnic li ha cedit el rol de jugador franquícia. En aquest darrer duel, per exemple, es va enfilar fins als 31 punts.

En cas que Avramovic es pugui controlar, sempre quedarà Edwin Jackson. El francès també va tornar l'any passat a l'Estudiantes, tot i que només hi va poder actuar dos partits abans no es va aturar tot. Fa tres anys va ser el màxim anotador de l'ACB, en la seva anterior etapa a Madrid, i aquest és un motiu suficient per tenir-lo en compte.

A més, l'Estudiantes s'ha reforçat amb dos bases de nivell. Un és prou conegut al Congost. Aleks Cvetkovic va arribar l'hivern passat per rellevar Frankie Ferrari i ho estava fent prou bé fins a la suspensió de la lliga. Per motius econòmics, no va seguir a Manresa i va tornar a l'equip que ja l'havia acollit la temporada 2017-18. Farà tàndem amb John Roberson, un director de joc baix (1,80), capaç de distribuir bé la pilota i que té una llarga trajectòria a Europa, amb una última parada al Galatasaray turc.

Els perills a dins

Però els problemes també es poden generar a la zona. En la campanya passada, el pivot Oliver Arteaga (2,12 metres) va fer un estrip a la zona del Baxi, amb 12 punts, 12 rebots i 18 de valoració. Convindrà controlar-lo, una feina complicada, com passarà durant tot l'any, tenint en compte la baixa estatura dels pivots manresans.

Però el talent arribarà d'Alec Brown, un ala-pivot de 2,16 metres, que es pot obrir per tirar de lluny i que en els dos últims partits com a local contra el Manresa, amb la camiseta de l'Estudiantes i posteriorment del Breogán, va acabar amb 17 de valoració.

Caldrà veure com mou tota la plantilla, completada amb valors importants com Vicedo i les arribades dels interiors Djurisic, montenegrí, i Ángel Delgado, dominicà, un tècnic, Javier Zamora, que pràcticament és un nouvingut i que espera no patir tant, amb tan bones peces, com les últimes temporades.