Guillem Jou és l'únic jugador que queda a la plantilla del Baxi Manresa de la victòria de fa gairebé dos anys a la pista de l'Estudiantes, que iniciava una temporada que va finalitzar amb l'equip de Joan Peñarroya al play-off. El basquetbolista de Llagostera no va disputar cap minut d'aquell partit, que els bagencs es van endur en l'últim segon amb una safata de Renfroe. Dos anys després, ahir, Jou va ser el protagonista d'un altre partit inaugural, a la mateixa pista, a la mateixa hora de diumenge, i aquest cop sense públic. Ara és el capità i reflecteix com ningú l'esperit coral que impregnen els partits del grup de Pedro Martínez.
Una dada. Dels 88 punts aconseguits pel Baxi, 56 els van anotar jugadors que van anar entrant des de la banqueta, el 63% del total; i en valoració, 48 dels 80, sis de cada deu, també van dur la firma d'homes que no van aparèixer al quintet inicial de Pedro Martínez. Aquest, a part dels coneixements tècnics de què disposa, té prou experiència per moure la plantilla de la millor manera i trobar en cada moment els més encertats o qui està més en forma. I ahir va anar passant el mateix.
Rotació de responsabilitats
Perquè el Baxi va començar molt encertat en el tir, sobretot de la mà de l'incombustible Rafa Martínez, l'únic dels inicials que va sobrepassar el doble dígit en punts. El santpedorenc només va ser catorze minuts a la pista, però va deixar empremta amb quatre triples de cinc intents i quatre tirs lliures anotats quan més falta feia assegurar-los. A falta de saber com aguanten els seus genolls, cada minut de joc seu s'aprofita al màxim i l'equip en surt beneficiat.
Ahir no va ser el millor dia, en canvi, de Dani Pérez. El base de l'Hospitalet segueix sense confiança en el tir i ara ja li coneixen massa com dobla la pilota al pivot. Però per això hi ha un altre base i per això ahir el Baxi va trobar el bon partit d'un Jonathan Tabu que ha començat a ritme de dièsel però que coneix l'ofici. De tota manera, mirant els minuts jugats, tots dos van disputar més o menys els mateixos i, al final, Dani va respondre amb un bàsquet decisiu a empentes i rodolons.
Tampoc no tenia gaire sentit jugar gaires minuts amb Vaulet a la pista. L'Estudiantes feia coincidir molta estona les seves estrelles, Jackson i Avramovic, dos escortes, plegats, i per això feien falta petits. Makai Mason, ahir suplent, va errar a l'inici, però malgrat la seva curta estatura també és capaç de fer bones defenses. Ahir no es va desesperar i va aparèixer quan se'l necessitava més. No és Toolson, l'home a qui ha vingut a substituir, però segurament a l'equip tampoc no li fa falta que ho sigui, per jugar com vol.
El factor Báez
A dins, entre les faltes d'Eatherton i els problemes d'alçada d'un Hinrichs que, tot i això, sempre suma, Pedro va decidir jugar-s'ho tot a la veterania d'Eulis Báez. Si no vols riscos, és la millor jugada. El dominicà va oferir un recital de passos de claqué davant d'Alec Brown i va resultar el pal de paller del Baxi quan tot es tornava més fosc. També va trobant minuts Sajus, ahir segurament per problemes físics de Sima. Li està costant al lituà unes quantes esbroncades del cos tècnic entrar en dinàmica, però ahir va resultar definitiu en un rebot en atac (82-85) que va determinar el tram final.
I amb l'únic punt fosc de Joesaar, que no compta per a l'entrenador, ens plantegem com algú que fa dos anys no jugava ni un minut ahir va ser el millor. El partidàs de Jou és el símptoma de com és aquest Baxi, un equip que guanyarà o perdrà però en què totes [o quasi totes] les peces poden tenir el seu gran dia.
