28 de setembre de 2020
28.09.2020
Regió7
LA CRÒNICA

El Baxi no troba l'empenta final (74-82)

Els locals guanyaven per 72-67, després d'un gran esforç, cinc minuts abans del final, però no van trobar la serenitat per vèncer la defensa valenciana

27.09.2020 | 23:39

Jaume Ponsarnau havia perdut fins ara en les seves dues visites al Nou Congost com a màxim responsable del València Basket. La derrota de la temporada passada va ser especialment dolorosa. El seu equip va anar remuntant un partit que tenia perdut i el va empatar abans de l'última jugada. Però un error, possiblement seu, en la preparació de l'acció final va deixar sol Ryan Toolson perquè decidís des de la línia de tres. El Nou Congost va esclatar. Segurament, aquell dia, l'afició va evitar que el Baxi caigués a les urpes d'un equip millor.

Ahir, després d'un partit que el Baxi va capgirar de manera força inesperada en el tram final del darrer període, el mateix Jaume Ponsarnau va ordenar una defensa pressionant, uns dos contra uns a tota la pista, i va situar Guillem Vives, que venia descansat perquè divendres no havia tingut cap minut contra l'Andorra, com a gos de presa d'un Dani Pérez que va repartir vuit assistències per a les 24 totals de l'equip bagenc, rècord a la lliga. El València va capgirar el partit i és possible que amb l'empenta de l'afició, el Baxi hagués trobat prou caliu com per resistir els mals moments. Però no hi és, l'equip es va precipitar i aquest cop la victòria va viatjar cap a la Fonteta.


Nou repartiment de rols

La lesió de Makai Mason (a hores d'ara no sabem per quant en té després de la revinclada de turmell de dijous) va provocar una petita revolució en la rotació local. Pedro Martínez va utilitzar per primer cop l'estonià Janari Joesaar, un autèntic expedient X fins ara, un fitxatge que no havia comptat amb cap oportunitat i que, segons sembla, el cos tècnic podria tallar pròximament, si se li troba una bona, i barata, alternativa. A part d'ell també van sortir no habituals com Jou i Sajus. El Baxi volia igualar la potència física visitant.

I l'expedient va créixer quan Joesaar va anotar els dos primers tirs que va intentar, que a més van ser de tres. Llavors, el seu rendiment ja va baixar. Va tenir problemes per controlar Kalinic i no va anotar cap altre llançament (amb dos tirs lliures errats de tres intentats inclosos), però va deixar la sensació que mentre hi sigui potser pot aportar.

El partit transcorria amb una sensació moltes vegades experimentada al Congost contra un equip millor, aquella que diu que aquest trencarà el partit quan vulgui. Però el Baxi posava molts pals a les rodes i, malgrat no fer una actuació extraordinària, introduïa l'adversari en una sèrie de batalles que no li interessaven. De totes aquestes, qui millor s'hi troba és Eulis Báez.

Moment de veterans


Amb els tres primers partits jugats, ja es pot dir que el dominicà, que el març farà 39 anys, és l'home més influent del Baxi en el principi de campanya. Ahir, fins i tot, va acabar un contraatac amb una extensió que hauria firmat deu anys enrere. Però el València també disposa del seu super-veterà. Fernando San Emeterio, que es va passar el confinament compartint xats amb Rafa Martínez, ahir no tenia amics i, als seus 36 anys (37 el primer dia que haguem deixat enrere aquest infaust 2020), va anotar de la manera que ell sap fer, amb tirs oberts i amb accions gairebé indefensables.

Segurament l'empenta d'un Congost ple no hauria provocat que el Baxi el defensés millor, però en dos dies en què s'ha arribat a un final igualat, ha sortit creu. La força de la defensa rival va acabar ofegant un equip que ho dona tot, però al qual li falta aquell extra que sí que va trobar fa només uns mesos, quan Ryan Toolson va aixecar-se des de la cantonada de davant de la Grada d'Animació i el Congost va tremolar com no ho pot fer ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook