El 9 de maig del 2008 Rafa Martínez va disputar el seu últim partit amb el Bàsquet Manresa, aleshores anomenat Ricoh, abans de fitxar pel València. Era el darrer pas d'una lliga en què els bagencs tornaven a l'ACB i en què no van patir per salvar-se. Ell va anotar nou punts en una gran nit del nord-americà Josh Asselin, autor de 27. A l'equip rival hi havia l'ala-pivot Germán Gabriel, ahir tècnic ajudant de Luis Casimiro a la banqueta contrària, que va anotar dotze punts.

Dotze anys... i mig més tard, el Bàsquet Manresa va tornar a guanyar al Martín Carpena exactament pel mateix resultat, 86-90. Ha passat molt temps, l'ambient al pavelló no era igual que aquell dia, ara sense públic, i Rafa ja va camí de fer-ne 39, però com si fos ahir, l'equip del Congost encara sobreviu a l'ACB, té el seu fill pròdig de tornada i se situa amb un balanç al cinquanta per cent després d'haver fet un altre molt bon partit, que es va complicar innecessàriament al final.

Pedro Martínez deia a la prèvia que calia veure com afectava a tots els equips l'absència de públic. Explicava que a ells els havia anat malament, amb dues derrotes, però que quan van guanyar a casa de l'Estudiantes a aquests tampoc no els devia fer gaire gràcia jugar sense l'afició. El pavelló de Màlaga sol ser molt calent i la gent pressiona fins al final. En la seva última visita, fa dues temporades, sense anar més lluny, el Baxi hi va perdre per 99-97, en un partidàs descomunal de Toolson, per culpa d'un bàsquet de Kyle Wiltjer a l'últim segon. Aquell dia l'afició va aixecar el seu equip. Ahir, un dia en què el Baxi va acabar demanant l'hora després d'haver dominat a plaer, no se sap què hauria passat amb espectadors a la grada.

Victòria dels bases

Aquesta serà recordada com una victòria amb un gran protagonisme de dos bases que segurament necessitaven fer un partit d'aquest nivell. A part de ser els dos més valorats del seu equip, Dani Pérez i Jonathan Tabu van dirigir amb solvència i van tirar millor que en tot l'any. El director de joc de l'Hospitalet, a més, ho va fer havent de canviar de pneumàtics a mig partit, en una acció no gaire fàcil de veure. Se li van espatllar les sabatilles. Però el Baxi va demostrar ser un equip fins i tot en aquestes situacions i el preparador físic, Adrián Rubio, li va deixar les seves. Sort que les sabatilles no se les va espatllar Eatherton o algun altre pivot. Hauria costat de trobar un peu del mateix número.

Pel que fa a Tabu, sovint criticat pel seu tècnic, ahir va encertar en els tirs i va finalitzar jugades que de vegades es menja per la seva parsimònia jugant. Tot i això, el Baxi haurà de cuidar les pèrdues, un aspecte que va permetre l'Unicaja de tornar a entrar en el partit després d'anar molt enrere i de tenir tres triples oberts per situar-se a un sol punt.

Relleu generacional

I després de donar valor a l'actuació de jugadors com Makai Mason, que tornava després d'una lesió, o de Scott Eatherton, qüestionat en algunes jornades, tornem a l'inici. Rafa Martínez, que va anotar dos tirs lliures molt importants en un moment crític, tot i que després va perdre una pilota en botar-se-la al peu, va poder tornar a comprovar ahir que el seu relleu com a jugador del planter que pot considerar-se franquícia en l'equip està assegurat. El que està succeint en aquest principi de temporada amb Guillem Jou ja no és una sorpresa, ni una casualitat. Ara ja és titular, agafa responsabilitats, clava triples en moments vitals, com ahir en el 76-86 i se sent important per capitanejar victòries a un pavelló tan intimidador com el Carpena. Ni que estigui buit.