El Baxi Manresa va acabar el tercer quart del partit de dissabte contra el MoraBanc Andorra guanyant per 48-44. L'estadística de rebots mostrava un clar avantatge de 32 a 24 en els aconseguits per part dels catalans. Destacaven les 13 captures ofensives per als locals i només les 5 dels visitants. De les 24 pilotes soltes sota l'anella manresana, l'equip de Pedro Martínez n'havia assegurat un total de 19.

Al final del partit tot havia canviat. El MoraBanc havia guanyat per 64-69 (i encara gràcies de l'estèril triple de Dani Pérez a l'últim segon). Van ser clau els encerts de tres de Sergi Garcia i la direcció i els punts de Clevin Hannah, però una dada cridava poderosíssimament l'atenció: l'Andorra havia guanyat el rebot per 35 a 38. És a dir, en deu minuts havia aconseguit 14 captures per només tres del Baxi. Què havia passat, a sota de les cistelles?

Val a dir que el partit va ser estrany tàcticament i condicionat per les nombroses absències del MoraBanc en jugadors que solen rebotar bé, com els ales Palsson i Sy i l'ala-pivot Tyson Pérez. Això va obligar Ibon Navarro a jugar molta estona amb quatre baixos, un fet que generava un clar avantatge per als manresans. Aquests el van aprofitar durant trenta minuts. Però de sobte la llum es va apagar. I la mirada se'n va anar cap als jugadors interiors, sobretot els que actuen de cinc.

La remuntada va ser abans

El Baxi va acabar el partit jugant amb dos ala-pivots plegats, Eulis Báez i Seth Hinrichs. Era el segon partit seguit en què passava. A Màlaga, contra l'Unicaja, va passar el mateix i, fins i tot, durant l'últim minut i mig els dos interiors van ser Báez i un ala, Vaulet. Tenir tres cincs a la plantilla i no utilitzar-ne cap durant els moments decisius d'un partit no els fa quedar gaire bé, ni a ells, ni a la confiança que els té el tècnic. Però abans de parlar de cadascun individualment, cal analitzar el darrer quart de dissabte que mostra que l'estrebada definitiva del MoraBanc no va arribar amb dos quatres a la pista per part del Baxi.

Els bagencs van iniciar el període amb Eatherton i Hinrichs, els teòrics titulars. I amb ells en acció va tenir lloc un desastre: l'Andorra va capturar vuit rebots en 4 minuts i 39 segons, tres d'ells d'un exterior com Jelínek i dos d'un altre com Sergi Garcia, per cap del Baxi.

Aleshores, amb 53-57 en el marcador i un partit encara obert, va entrar Báez, que va fer parella amb Eatherton durant pocs segons. Un parcial de 0-5 va provocar que es tornés a moure la banqueta al cap de menys d'un minut. Va entrar Hinrichs per Eatherton perdent per nou punts (53-62) i els dos quatres ja van actuar plegats fins al final. Però la sagnia no es va aturar.

Perquè en els següents minuts, l'Andorra va capturar quatre rebots ofensius pràcticament seguits (Llovet, Olumuyiwa, Sergi Garcia i Hannah) i va deixar el duel gairebé liquidat. Fins a 1.08 per al final, el Baxi no va agafar el seu primer rebot del quart, un d'ofensiu de Jou que va acabar amb bàsquet.

Poca confiança

Per què no va posar centímetres a la pista Pedro Martínez, si la diferència física favorable li havia anat bé durant tants minuts i li havia servit per controlar el rebot defensiu. Hi pot haver factors, com ara que l'encert de l'Andorra en el tir el podia impulsar a provar coses noves per canviar la dinàmica, però també és cert que des que ha començat el curs ha demostrat més confiança en els seus quatres que en els cincs.

Scott Eatherton, el titular, té bones condicions ofensives i en el partit de dissabte va rebotar bé, amb un total de 12 captures, de les quals cinc en atac. Però a l'entrenador no li agrada que hagi de prescindir d'ell durant molts minuts per l'excessiu nombre de faltes que comet. Ho ha controlat bastant darrerament, però dissabte li va tornar a passar. A més, va ser força intimidat per Dime i Olumuyiwa en atac (tot i que no més que Hinrichs) i no finalitza les continuacions com sí que feia Kravish la temporada passada. També cal tenir en compte que és més baix.

Pel que fa a Sajus, venia de no jugar a Màlaga, segons l'entrenador, per «decisió tècnica». El lituà s'està intentant adaptar a un bàsquet molt diferent del que jugava amb el Lietkabelis i, segurament, un entrenador tan didàctic com Pedro Martínez utilitza el pal i la pastanaga perquè vegi on falla. Dissabte va entrar bé, va capturar cinc rebots, però la seva segona falta, més que evitable, per moure el maluc en un bloqueig, el va enviar a la banqueta definitivament abans del descans.

Sobre Sima, cal no oblidar que es va quedar a la plantilla perquè el Baxi no va trobar cap altre jugador de quota després de les marxes de Pere Tomàs i Sakho, cedit al Burgos i que tampoc tenia la confiança del tècnic l'any passat. Sima, a més, sol tenir dificultats físiques recurrents. La jornada 5 no va ser bona per als cincs del Baxi. Caldrà seguir com evolucionen.