El bàsquet és un esport que prima, per sobre de totes les aptituds, la química. Entendre's dins la pista fa que les decisions que s'hagin de prendre durant un partit siguin molt més fàcils, racionals, fins i tot coherents. Ajuda els jugadors a saber què han de fer. El Baxi de Pedro Martínez és un equip que encara s'està aprenent a conèixer, però és indubtable que els manresans, tot i ser un equip pràcticament nou, s'entenen.

El Baxi fa la sensació de ser un equip ciclotímic, com si habités en una muntanya russa en la qual cada pendent amagués un reguitzell infinit de possibilitats. Però en aquest vertigen, els de Pedro Martínez estan aconseguint construir una identitat que queda reforçada després de la victòria d'ahir a Fuenlabrada. Tot i el 100 a 102 i l'intent de remuntada dels locals, els manresans van sumar un d'aquells triomfs que certifiquen el bon camí i ajuden a generar una química que d'aquí a uns mesos marcarà el camí del Baxi. El final de partit és d'aquells que té un impacte positiu en el grup, amb l'esforç de Hinrichs com a exemple d'allò que busca Pedro Martínez.

Bones idees

Es comencen a veure les idees de Pedro Martínez. El Manresa no renuncia a córrer i a ser un equip vertical perquè és conscient de les limitacions que té sota el cèrcol. Amb Dani Pérez (9 assistències) com a generador principal, els atacs del Baxi busquen sempre treure avantatges dels blocs amb el seu base i les continuacions dels seus pivots, així com del joc sense pilota dels seus alers. Un gran inici dels visitants, ahir, va deixar pal·lès que l'encert és conseqüència del bon joc col·lectiu, del moviment generós de la pilota i la capacitat de gairebé tots els jugadors que estan a pista de generar a través del bot. El Fuenlabrada va anar a remolc de l'encert del Manresa durant gran part de la primera meitat, on un coral Baxi contestava cada intent d'acostar-se dels locals.

A mesura que el partit avançava, el Baxi mostrava, però, les seves carències. És un equip que vol ser molt agressiu en la primera línia de la seva defensa, és valent a l'hora de prendre decisions i arriscar, però que paga un peatge excessiu en no tenir cap jugador (Sima no va jugar cap minut) capaç de protegir la cistella. El Fuenlabrada ho va aprofitar amb dos jugadors: Thompson sota l'aro i Trimble des del perímetre. El primer va anotar 11 punts i va capturar vuit rebots, a més de fer 4 taps i recuperar tres pilotes mentre que Trimble va anotar 20 punts però, això sí, va perdre 9 pilotes. De fet, les 25 pilotes perdudes del Fuenlabrada van ser la gran escletxa que el Baxi va aprofitar per minvar la moral del seu rival. L'agressivitat defensiva va trobar resultats sobretot perquè el base rival va perdre 9 pilotes.

La segona meitat va ser dels manresans. Un exercici col·lectiu d'anotació, on tothom va sumar quan l'equip ho necesistava. Ni el partidàs de Marc Garcia amb 33 punts (5 triples) va poder amb la inèrcia positiva dels manresans. Fins a sis jugadors van estar per sobre dels 10 punts i es van repartir 26 assistències per només 13 dels locals. El Baxi sempre busca l'home lliure i el seu bàsquet és orgànic i gens egoista. Les derrotes són producte d'una mala gstió dels minuts finals, producte d'un equip encara en fase de construcció. Però, de moment, el Baxi sempe competeix.

Mentre els jugadors persegueixen la química ideal, sumar victòries és el millor adob per als jugadors de Pedro Martínez. De moment, tres victòries fora de casa i dues derrotes al Nou Congost. Amb la pandèmia, sense el suport ni l'escalfor de l'afició, aprendre a ser un equip és una mica més difícil. Però avui el Manresa ho és més que fa un dia.