Ser el substitut de Ryan Toolson al Baxi Manresa és una càrrega pesada. Segurament des del club es vol treure pressió al jugador i dir que no se l'ha fitxat per agafar el testimoni de ningú, però el fet cert és que Makai Mason ocupa la posició de l'escorta d'Arizona. La inconsistència atacant, barrejant bons moments amb d'altres d'excessiva precipitació, ha marcat els primers partits del jugador amb passaport alemany a Manresa. Però dissabte potser això va començar a canviar.

Mason es va marcar una primera meitat, i sobretot un segon quart, espectaculars. En el tram final d'aquests deu minuts va clavar tres triples consecutius i un bàsquet de de dos amb tir a taula que va començar a establir diferències respecte dels andalusos. Va acabar amb 21 punts anotats, màxim de la temporada i rècord personal de triples a Europa, segons dades de Gerard Castañé per a Ràdio Manresa, i els bagencs es van situar amb dotze punts d'avantatge. I aquí es va aturar la seva aportació.

Perquè tot i que Pedro Martínez li va donar gairebé onze minuts més de joc en la segona meitat, Mason ja no va tornar a anotar més. Va errar els seus dos tirs de dos i els dos triples que va intentar i no va provocar faltes per anar a la línia de tirs lliures, on és un valor segur, amb 14 encerts de 15 intents des que va arrencar la Lliga Endesa.

Pitjor cap al final

Potser no és tan estrany que Mason fes aquests bons números a la primera meitat. Tot i que fa poques jornades que ha començat la lliga per establir patrons definitius, el cert és que en els sis partits que ha jugat (es va perdre el disputat contra el València per una lesió) ha seleccionat millor els tirs a les primeres meitats. També és cert que la gran ratxa contra el Betis trastoca totes les estadístiques, però si no comptem els tirs encertats en el segon quart d'aquell partit, també hi ha diferència.

Així, en els primers vint minuts té una efectivitat del 50% en tirs de camp, que baixa al 38,4% si no es compten els que va realitzar dissabte. Les dues xifres són bastant superiors al 27,7% de tirs combinats de dos i de tres punts que té en els segons vint minuts i, dins d'aquests, la tendència també va baixant. Així, és del 33,3% durant el tercer període i baixa fins al 23,8% en el quart. Entre les xifres que engreixen aquest resultat cal tenir en compte que hi ha un 2 de 6 contra l'Obradoiro en un partit en què va jugar els últims minuts amb un important esquinç de turmell que ja no li va permetre disputar el següent enfrontament contra el València. Aquest va ser el dia en què ha assolit més bàsquets en el tram final. En la resta dels cinc partits junts, només ha encistellat tres vegades en aquest tram.

Exigència física

Si volem comparar Mason i Toolson, però, també cal tenir en compte un fet que llasta el primer: l'alçada. Fa 1,85 metres per 1,93 del seu antecessor, la qual cosa li provoca que necessiti trobar més espai per fer llançaments amb possibilitats d'èxit i que no siguin forçats. També és cert que l'equip no juga tant per ell com jugava abans per Toolson, tant amb Peñarroya com amb Pedro Martínez i cal afegir-hi l'exigència defensiva.

Mason és un jugador molt més aplicat i esforçat en defensa que Toolson, tot i el seu dèficit físic. De vegades ha de veure com l'equip contrari, precisament perquè és baix, busca el jugador a qui marca per trobar superioritats. Ho va fer l'Andorra amb Senglin i el Fuenlabrada amb Marc Garcia i també amb Emegano, un més alt i l'altre més fort. Tota aquesta feina el desgasta i és possible que no li permeti arribar tan fresc a zona atacant.

Malgrat aquests inconvenients, l'actitud del jugador és positiva. Malgrat que falli, ho segueix intentant sense por de fallar i busca constantment el moment, que dissabte li va arribar al segon quart. També cal tenir en compte que només ha disputat sis partits a la lliga Endesa, tot i que tenia experiència a l'Eurolliga, i que venia d'una llarga aturada després de l'inici de la pandèmia. La consistència de Mason, un bé que el Baxi haurà de seguir treballant.