01 de novembre de 2020
01.11.2020
Regió7
BAXI MANRESA 9478RETABET BILBAO

Manresa ja és tabú per als rivals

El Baxi ja és capaç de dominar el temps dels partits i ahir, a més de guanyar una altra vegada a la buidor del Nou Congost, va ser millor al fatídic últim període

31.10.2020 | 23:58

No han de caure en l'oblit totes les paraules que deixa anar Pedro Martíne a les rodes de premsa, ni que algunes no es puguin escoltar en directe, com les dels últims partits al -Congost per un problema de cobertura que, vistes les restriccions a l'hora d'accedir als protagonistes, s'haurien de resoldre aviat. El dia anterior, i ja en la prèvia del viatge a Vitòria, va lloar la seva plantilla actual, de la qual va dir que té molt bona actitud, que «en això hi hem guanyat respecte de l'any passat» [possible avís per algun dels que ha marxat], i que cada dia aprenen més coses i tenen ganes de créixer. Podem trobar alguns exemples d'aquest fet, però la realitat és una: el Baxi és un conjunt, ara mateix, molt més fet com a conjunt que força dels que es troben a sota d'ell a la classificació.

I això s'aconsegueix, a part de per la qualitat dels jugadors, pel bon ambient de grup. Ahir, en una acció cap al final del partit, en una pilota que va anar a fora després de ser lluitada per Sajus, tots els jugadors que hi havia a la banqueta van saltar com un sol home demanant a l'àrbitre que els afavoria. Després, Vaulet va fer un comentari i tots es van posar a riure. Mentrestant, a l'altra banda, a darrere del tècnic català dels bascos, Àlex Mumbrú, cares llargues i no només pel resultat. El Bilbao, castigat per les suspensions pel virus, només ha guanyat un dels sis partits oficials que ha jugat, i això pesa.

Creixement en el rendiment


I això es demostra amb exemples. És cert que el Baxi venia de perdre i de fer un mal últim quart, però va ser a Vitòria, contra un rival d'Eurolliga. A Pedro Martínez li agafa urticària quan li parlen de rivals de la seva lliga i diu que tots ho són, però ell sap que alguns ho són més que uns altres. I el Bilbao ho ha de ser. Per això no volia que es repetissin mals finals com el de Vitòria, però també com el dels partits a casa perduts contra el València, l'Andorra o l'Obradoiro, o fins i tot en les victòries a Fuenlabrada i a Màlaga. L'equip ha de créixer en aquest aspecte, i ahir ho va fer.

Per tant, a part d'haver-se tret un pes del damunt amb la primera victòria a casa, la de la setmana passada contra el Betis, ahir també es va treure la dels nefastos últims quarts. El Baxi hi va entrar guanyant de tretze i, tot i alguna amenaça de reacció biscaína, va tenir el partit controlat fins al final. Va guanyar el quart per 24-21 i ara, a part de ser un equip vistós, que es passa bé la pilota, que anota punts, que rebota tot i ser baix i que té bon ambient al vestidor, també és un equip que sap tancar els partits. I aquesta és una virtut que va afegir ahir al catàleg.

Millores individuals

I evidentment, si hem de parlar de millores, cal fer-ho de Jonathan Tabu. Amb 35 anys, i venint del cuer de la lliga francesa, va aterrar al Congost i fins i tot ell podria haver pensat que amb el seu nom a l'ACB, on ha jugat a tres equips, ja n'hi havia prou per tenir els minuts garantits. Però amb Pedro Martínez no és així. En els primers enfrontaments de la temporada li ha exigit al màxim, s'ha endut moltes esbroncades per no fer el que ell volia i el mateix jugador congolès amb passaport belga ha admès al club, durant l'última setmana, que primer no sabia què volia el seu entrenador d'ell, però que ara ja ho sap. I ho va demostrar.

La titularitat que li va donar Pedro ahir va semblar exercir de motivació per fer el seu millor partit, per anotar 23 punts, amb quatre triples, i enfilar-se fins als 32 de valoració. Va anotar quan tocava, va repartir quan tocava i va dominar el partit. Ara, per a segons quins rivals, i fent un joc de paraules amb el seu cognom, el tabú serà pensar que poden guanyar al Congost, sobretot amb actuacions com la d'ahir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades