Seth Hinrichs va ser l'últim fitxatge del Baxi Manresa a la pretemporada. Es donava la plantilla per tancada quan va sorgir el rumor que l'equip desitjava fitxar Derek Willis, un ala-pivot procedent del Ratiopharm Ulm de la Bundesliga. Al final, l'operació no es va tancar i el jugador se'n va anar al Happy Casa Bríndisi, a Itàlia. A canvi, va arribar el seu teòric suplent a l'equip, Seth Hinrichs, per ocupar la plaça de Will Magarity, que ara juga a Sant Sebastià.

Hinrichs és un ala-pivot baix, de 2,01 metres que sol passar desapercebut en els partits. Accepta un rol secundari, molt valorat per Pedro Martínez. No sol ser la primera opció d'atac, però aporta variants com rebot defensiu, i també ofensiu, bona defensa i, sobretot, és terriblement oportú, algú que sempre surt quan menys te l'esperes.

Fa dos desplaçaments, a Fuenlabrada, va resoldre un partit similar al d'ahir. Ell el va acabar amb cinc punts i sis de valoració, però en les dues últimes jugades va capturar un rebot d'atac, va provocar una falta, va anotar els dos tirs lliures per posar el 100-102 a 15 segons per al final i, en l'última defensa, va tapar el tir de Bobrov per donar el triomf al seu equip. Ahir, les seves xifres van tornar a ser discretes, però a falta de 3,4 segons va ser ell qui va rebre la pilota de banda de Tabu, amb 102-101 en el marcador i va treure la falta de San Miguel. Llavors, novament amb tota la sang freda del món, va anotar els dos tirs lliures i va donar el triomf al Baxi, novament per damunt dels cent punts. Un especialista, un killer, aquest agent Zero-Zero-Seth.

Efemèride per a l'entrenador

La victòria, molt suada, també té motiu de celebració per a Pedro Martínez. Amb la d'ahir, en suma cent com a entrenador del Bàsquet Manresa en les tres etapes en què ha entrenat el club. Ja era qui ha obtingut més triomfs, i des d'ahir es troba en el triple dígit. I no podia ser en un altre partit com aquest, en què els dos equips van passar de la xifra que, quan podia anar gent als pavellons, en alguns regalaven gelats o trossos de pizza si algun dels contendents hi arribava. Ell mateix va admetre que als entrenadors no els agrada gaire que es cuidi tan poc la defensa, però el Baxi juga a això, a moltes possessions que provoquen que arribi sovint als noranta punts i ja van dos cops als cent. I tot amb una rotació ahir més curta del normal.

Superant traves

Perquè als manresans els faltava el seu jugador més valorat de l'inici de la campanya, Guillem Jou, que sembla que no té res greu [diem sembla perquè ho va dir el tècnic a la roda de premsa d'ahir, no perquè hi hagi nota oficial] però que és complicat que jugui dijous contra l'Iberostar. A més, se li va lesionar Eulis Báez en la penúltima jugada de l'enfrontament. Després dels dos partits que venen ara, el Baxi disposarà de tres setmanes de repòs i això pot anar bé al dominicà. Finalment ,va haver de fer actuar vint minuts Rafa Martínez, els mateixos que un Joesaar infrautilitzat i que sortia d'una lesió, i no va posar damunt de la pista Sajus. Això mateix ja va passar a Màlaga, segons ell, per motius tècnics. Alguna cosa passa amb el lituà, que combina actuacions de mèrit amb desaparicions inexplicables.

Sigui com sigui, amb un Tabu desfermat, novament contra un exequip, com havia fet abans amb el Fuenlabrada i el Bilbao, i un Eatherton que no és dominant i sí molt intel·ligent i efectiu, el Baxi es posa amb un balanç de 6-4. Si això fos tennis, diríem que és el final del primer set [que no Seth]. Però a l'ACB només és l'inici. Això sí, l'equip transmet bones sensacions. Novament, quina llàstima que l'afició no ho gaudeixi des del Congost.