10 de novembre de 2020
10.11.2020
Regió7

Cent alegries vistes des de la banqueta

La victòria a Saragossa va permetre a Pedro Martínez arribar al centenari de triomfs al Bàsquet Manresa en tres etapes diferents

09.11.2020 | 19:21
Pedro Martínez a la banqueta del Baxi Manresa

Ja era l'entrenador amb més victòries i ara ha fet entrar el rècord en una altra dimensió. És complicat dir qui ha estat millor, entre preparadors que han estat al club en diferents etapes, amb més o menys triomfs alguns fins i tot amb títols, però és evident que Pedro Martínez és una part important de les últimes tres dècades del Bàsquet Manresa. Diumenge, amb una victòria amb puntuació centenària a Saragossa (102-103), va arribar als tres dígits al Congost, tant al nou, com al vell, on també havia entrenat. I no fa cara que la llista s'hagi de tancar aviat, tant per la situació actual de l'equip, molt bona, com per l'aposta personal que ell mateix ha fet d'entrenar a Manresa en aquest moment de la seva vida.

Gairebé la meitat


A part del mèrit que significa haver guanyat cent partits, les xifres d'aquesta pàgina, extretes de la ingent base de dades de l'excap d'Esports de Regió7 Xavier Prunés, demostren que es troba molt a prop del 50% de triomfs, un balanç al qual només arriben els preparadors que van a ser a l'equip en les èpoques glorioses de la lliga del 1998 i, abans, de la Copa del 1996, Luis Casimiro i Salva Maldonado. Pedro Martínez ha estat a l'entitat en tres etapes, i totes elles molt diferents.

El 1990, quan va arribar, amb només 29 anys després d'haver agafat d'urgència les regnes del Joventut i d'haver-lo convertit en campió de l'extinta Copa Korac, va crear la base del Manresa triomfador dels següents anys. Va ser al club quatre temporades, en què l'entitat va canviar el vell pavelló per l'actual, que ja comença a merèixer el mateix qualificatiu per antic. El seu primer partit de lliga va ser una derrota pr 89-52 a la pista d'un Barça que aquell any jugaria la final a quatre de la Copa d'Europa de París. En aquella temporada, el TDK comptava amb elements com els nord-americans Singleton i Berwald i una base de jugadors de casa: Alarcón, Medianero, Pujolràs, que moriria just dos anys després, Dani Pérez, Jordi Creus i Carles Pérez.

Quatre dies després, però, arribaria la primera victòria. I va ser sonada. El Vell Congost va veure caure el Reial Madrid, on llavors destacaven Biriukov, Antonio Martín i Romay al costat de veneçolà Carl Herrera o d'un armari de quatre portes anomenat Stanley Roberts. 25 punts de Singleton i 22 d'Alarcón van impulsar al 82-76. Va ser el primer triomf de la llista que va arribar a cent aquest diumenge.

En progressió

Les seves primeres quatre temporades a Manresa van ser en progressió ascendent. En la primera, l'equip va haver de jugar un play-off de descens que va salvar en imposar-se al Cajacanarias en la primera ronda. En la segona, va ser 15è de la lliga, amb la qual cosa evitava lluitar per no baixar. Aleshores, els play-off pel títol els disputaven setze equips. El TDK va caure en la primera ronda a mans del CAI Saragossa. En la 92-93, amb el nou pavelló, un pas més enllà. Tretzens de la fase regular i derrota contra l'Estudiantes en primera ronda, però amb un triomf parcial en aquesta eliminatòria. Finalment, la 1993-94 va ser la millor, amb una novena plaça que va suposar una bona posició en el play-off. Per primer cop es va superar una ronda, davant de l'Unicaja, abans de caure per 2-1 contra el Madrid.

L'equip no va jugar competicions europees aquells anys, però sí Copa del Rei, que aleshores requeria fases prèvies. Amb la direcció de Pedro Martínez, el Manresa va arribar dues vegades als quarts de final. Després de la temporada 1993-94 va deixar el Congost i va tornar al Joventut. Passarien vint anys fins al retorn.

El 2014, quan ningú no ho esperava, i després d'uns anys d'èxit a Gran Canària, en va sortir per algunes declaracions de caire polític que no van agradar a l'illa i va recaure en un Manresa en hores baixes. L'equip lluitava cada any per no baixar i, en algun d'ells, s'havia salvat perquè no havia pogut pujar ningú de la LEB Or. L'any va ser difícil. L'equip va utilitzar molts jugadors però es va salvar amb una victòria històrica a la pista d'un Reial Madrid que acabava de guanyar l'Eurolliga. La campanya el va revaloritzar i el va fitxar València, on guanyaria la seva única lliga dos anys després.

I l'estiu del 2019, per tercera vegada, i també quan ningú no hi apostava, amb moltes ofertes, va tornar al Bages. Ell diu que s'hi sent motivat i que només en sortiria abans no venci el seu contracte, el juny vinent, si el ve a trucar un equip d'Eurolliga. La seva història al club no s'ha acabat. I ara s'ha posat a cent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook