Pedro Martínez escrivia aquesta setmana a Twitter que li havia encantat una sèrie que han penjat fa poc a Netflix. Es tracta de Gambito de Dama, que presenta la història, a cavall entre la realitat i la ficció, d'una nena que va a parar a un orfenat durant la dècada dels cinquanta del segle passat després de la mort de la seva mare en un accident de cotxe. Allà desenvolupa un talent que la portarà, amb els anys, a ser una gran jugadora d'escacs.
La jugada que dona nom a la sèrie, el gambet de dama, i que em perdonin tots els especialistes en escacs si dic res que no toca, es basa a donar un avantatge inicial al contrari que es torna al teu favor. Així, les blanques ofereixen un peó a les negres en l'arrencada, però si aquest avantatge és acceptat es crea una posició de les peces que afavoreix aquell que, en principi, ha començat en inferioritat numèrica.
El bàsquet és, sovint, un joc d'escacs. Ahir, la dama de l'Iberostar Tenerife era el pivot Giorgi Shermadini, un gegant georgià amb una gran tècnica i lectura del joc, millor jugador de l'últim mes a la lliga. El Baxi, amb les baixes de Báez i Jou d'arrencada, havia d'inventar coses per aturar-lo. I el seu entrenador va semblar entregar una peça: Martynas Sajus. El lituà va ser titular i va patir el rival en un inici que va portar fins a un 10-24 que feia témer el pitjor. Però les peces es van anar situant al seu lloc i el joc es va aparellar a poc a poc fins al punt que la partida no tenia vencedor clar quan ja s'havien disputat tres quartes parts.
Partida igualada
Així, de mica en mica les blanques van anar trobant la posició sobre el tauler del Nou Congost. L'Iberostar, que havia començat llançat de la mà del seu millor home i dels punts de l'uruguaià Fitipaldo, es va escapar de catorze punts. Com passa en el gambet, va semblar que l'avantatge era massa clar i determinaria un passeig triomfal. Però el Baxi va començar a omplir el camp de batalla de moviments que mostraven que no seria així.
D'aquesta manera, l'entrada des de la banqueta de Dani Pérez va dotar l'equip d'un pla que fins aleshores només havia seguit Juanpi Vaulet. Pedro Martínez va bescanviar Sajus per Eatherton, el seu rei a la zona, i l'exjugador del Braunschweig va començar a anotar aprofitant l'absència d'un Shermadini que bé havia de descansar.
El pla va anar bé perquè l'Iberostar, un rival que només ha perdut una vegada en tota la competició, es posava nerviós i, de passada, el seu tècnic, un Txus Vidorreta que sovint peca d'arrogant en les seves manifestacions. I d'aquesta manera, amb un gran actor secundari convertit en principal com Seth Hinrichs, i amb aportacions de tothom, l'equip va arribar amb empat al descans i amb avantatge abans de l'últim període.
Males decisions
La partida es preparava per al tram final i no hi podia haver taules. Un dels dos havia de guanyar. El Baxi es va escapar fins al 69-65 amb un triple del proscrit Joesaar a l'inici. Però ara l'esquer el va plantejar l'Iberostar. Va permetre tirs alliberats de l'estonià, que va fallar els dos següents, i va trobar els dos directors de joc, els cavalls que van permetre obrir espais per a joc de la dama. Entre Fitipaldo i Marcelinho van atreure l'adversari cap endavant i Shermadini, que havia tingut una petita lesió, va tornar a trobar el seu lloc a la zona.
D'aquesta manera, el joc del Baxi es va enrocar, no va trobar vies de sortida i va haver de cedir la cinquena derrota. El gambet de dama va acabar malament. No sé com acaba la sèrie de Netflix, però segur que durant la lliga ens esperen més moviments de mestres com els d'ahir.
