L'inici del partit feia preveure el pitjor, amb un Madrid entrant en una defensa manresana plena d'espais per on passar i superant per velocitat, ja fos des de l'u contra u o bé des de les continuacions dels blocs directes. Quan semblava que el recital Llull-Tavares acabava, venia el torn de Carroll a partir d'una jugada que començava amb els dos pivots a dalt, per acabar amb un bloc indirecte i fer arribar la pilota al tirador blanc.

Tot i les dificultats per atacar la defensa local, el Baxi començava a moure la pilota i a trobar espais per anotar des de la mitja distància a través de situacions de pick'n'pop, o bé als talls i a les continuacions. El fet de comptar amb tan sols un base pur va condicionar el joc del Baxi, però, tot i això, el conjunt manresà donava una bona imatge.

A la represa, un parcial de 9-0 del conjunt blanc, que feia moure la pilota molt ràpidament, semblava que podia deixar tocat el Manresa. Tot i així, el Baxi reaccionava i tornava un parcial de 0-11. El Madrid posava una marxa més per trencar el partit i, a partir d'aquí, arribaven els errors del Baxi, que en moltes ocasions va perdre pilotes no forçades.

Un Madrid amb molt més físic i amb molt més talent, encarava l'últim període sabent-se dominador del partit i castigant al rebot. El Manresa es veia superat en defensa, havent de ficar molt les mans. Al final, una derrota probable però sense arronsar-se.