Després de la derrota del seu equip de dissabte contra el Baxi, Carles Duran, l'entrenador del Joventut, va felicitar el jugador local Guillem Jou «per la seva energia i per haver estat fonamental». El capità dels manresans havia capturat dotze rebots, dels quals, sis ofensius i algun d'ells, com un amb un 79-76 en el marcador a falta de 32 segons, fonamental per explicar el triomf del Baxi. L'equip de Pedro Martínez, netament inferior al seu rival en l'apartat físic, va acabar el duel amb sis captures més i amb 17 en atac. Són 17 possessions més, 17 opcions per tornar a anotar. I tot, amb una bateria de pivots de la més baixa de la competició. Però aquest de dissabte no és un fet aïllat.

El Baxi és ara mateix el 12è equip de la lliga en rebots totals i el 16è en defensius, però de manera sorprenent és el segon en captures sota l'anella contrària. Com és possible? Segurament s'explica per una sèrie de factors.

El desig, fonamental

El rebot, en el bàsquet, no només depèn de l'alçada. Hi ha l'instint individual dels jugadors, que provoca que alguns siguin més dotats que d'altres per capturar-ne. Llavors també hi ha la tècnica individual blocant l'adversari, o la d'equip, fent ajudes per protegir la zona, allà on sol caure la pilota. I, segurament, el més important és el desig d'anar-la a buscar. El mateix Jou explicava dissabte que «sempre hi vaig, avui he tingut l'encert d'agafar-los». I és que anant a buscar rebots en atac, a part de poder recuperar la pilota, els equips també dificulten la sortida del rival en contraatac, i aquest és un aspecte que el Baxi treballa molt bé, com mostren les estadístiques.

Per aquest motiu, a part de trobar els bagencs en la segona posició en la classificació d'aquesta especialitat, en la llista individual dels jugadors que més rebots agafen en atac el Baxi és l'equip que situa més elements entre els quaranta primers.

D'aquesta manera, com es veu en el quadre del costat, quatre dels cinc pivots, Eatherton, Báez, Hinrichs i Sajus, i l'ala Guillem Jou es troben situats entre els llocs 20 i 33. Què demostra això? Una gran densitat de jugadors amb el desig d'anar a buscar la pilota i de donar una altra oportunitat, a ells mateixos o als companys. Això queda clar si ens adonem que, en la llista dels quaranta principals en aquesta categoria, el Baxi és l'únic conjunt de la lliga que situa cinc jugadors. Darrere hi ha un quadre ultracompetitiu i molt físic com l'UCAM Múrcia, que té dos dels cinc millors especialistes de la competició, i els segueixen tres formacions que actuen en competicions europees, dos dels quals a la potent Eurolliga, el València Basket i el Barça.

Més possibilitats de tir

En partits com el de dissabte, el rebot ofensiu és fonamental si ens fixem en alguns percentatges. Baxi i Joventut, per exemple, van tenir mal balanç de tres punts (27% contra 20%) i els badalonins el van tenir millor en tirs de dos punts, en què van arribar al 63% pel 55% dels amfitrions del partit. Però la diferència va ser que el Manresa va poder executar dotze tirs més en total (68 davant de 56) que el seu adversari. Són moltes opcions i, en un duel que es va decidir per detalls, qualsevol d'aquests matisos és fonamental.

Les pèrdues són un risc que s'accepta

A l'altra banda de la moneda dels rebots en atac, que atorguen més possibilitats d'anotar, hi ha les pèrdues de pilota. El Baxi és el segon equip de la lliga que extravia més esfèriques, una mitjana de 15,7 per partit, només superat pel MoraBanc Andorra, amb 16. Aquesta estadística negativa per a tots els equips és assumida pels manresans com un efecte col·lateral del joc que volen imposar i que també ve determinat pel dèficit d'alçada dels seus jugadors.

D'aquesta manera, l'equip corre sempre que pot amb tot l'equip. Dissabte, per exemple, es van veure dues passades llargues a les quals Hinrichs, un pivot, no va poder arribar i la pilota es va perdre per la línia de fons. Pedro Martínez ha explicat més d'un cop que perdona les pèrdues si són per intentar treure'n un profit i no són per falta de tensió a l'hora de fer les passades. Així, sense anar més lluny, davant de la Penya Dani Pérez va ser qui va cometre més errades d'aquest tipus, amb un total de tres, però fent després deu assistències, ho compensa amb escreix.