Poques vegades en la història recent del Bàsquet Manresa s'ha gaudit tant com a la tardor del 2018. El nou Baxi acabava de tornar del desert de la LEB Or i es va reforçar amb tres fitxatges de luxe, Ryan Toolson, Justin Doellman i Alex Renfroe. El base va ser l'últim d'arribar, ja que disputava la lliga de Puerto Rico, però va valer la pena l'espera. Va conduir l'equip de Joan Peñarroya a les portes de la Copa i, quan tot anava bé, a la vigília de Nadal, el club va anunciar que marxava. El Partizan de Belgrad havia pagat la clàusula estipulada en el seu contracte i l'equip va quedar sense l'alegria que el director de joc li havia aportat. Després d'acabar la temporada a Sèrbia i de jugar la passada al Zenit rus, a l'Eurolliga, ha tornat a l'ACB i demà s'enfronta la Baxi.

Primer de tot, com es troba, després de canviar d'equip i enmig de la situació general?

Estic bé. Ara com ara el més important és estar segur, tan jo com la família. Estic aquí amb la dona i els dos fills, però no són bons temps per viure fora de casa. Es tracta de tenir salut i esperar que la pandèmia s'acabi aviat.

A més, ha estat un principi de campanya estrany, amb títol de Lliga de Campions inclòs. Com l'ha viscut?

Sembla que hagin passat cinc o sis mesos des que vam guanyar la Champions [va ser l'octubre]. Des de llavors tot s'ha mogut molt a poc a poc. No és normal començar la temporada amb un títol derivat de l'any passat, és una sensació xocant acabar una temporada a l'inici d'una altra.

Després hi va haver una plaga de casos de covid a l'equip i van haver de deixar de jugar partits. Vostè la va passar?

Afortunadament per a mi, no la vaig tenir, ni jo, ni la meva família. Durant tot aquest temps estem fent tot el que podem per no agafar-la. No anem gairebé enlloc, fem tot el que ens recomanen.

Tot això va passar després que retornés a l'ACB procedent de Rússia. Per què va decidir tornar a la lliga espanyola?

De fet, fa tan temps que gairebé no ho recordo, com va anar. Quan vaig acabar el contracte a Rússia [amb el Zenit] era a casa quan va arribar la proposta del Burgos de part del meu agent. Sempre m'agrada tornar a Espanya, adoro jugar a l'ACB. A més, tenia coneixement de l'entrenador que hi havia, amb qui ja havia coincidit.

Aquesta presència de Joan Peñarroya, el seu tècnic a Manresa, quina importància va tenir?

Va ser la raó número 1. El coneixia i sabia que m'adaptaria a la seva manera de treballar i a com fa jugar els seus equips. Però a més, el Burgos és un club molt ambiciós. La progressió que ha fet en els últims cinc anys és sorprenent i volia formar-ne part.

Pensa que és un club amb capacitat de créixer, disposant d'un pavelló de 10.000 espectadors i pel que ha demostrat?

Totalment. Té molt marge de millora i el cel és el límit mentre tinguin aquesta ànsia de seguir creixent. De tota manera, cal anar setmana a setmana i així serem capaços de competir contra tothom a la lliga. Hem d'estar concentrats en la feina del dia a dia i millorar perquè últimament no hem jugat partits gaire positius [han encadenat dues derrotes seguides, tot i que contra els dos líders de l'ACB]. Per tant, hem de tornar-nos a centrar en la feina.

De tota manera, vostè sí que ha tingut grans actuacions, amb partits de 31 punts [contra l'Obradoiro], per exemple?

No sé què dir-te. Sí que he tingut bons partits, però els últims no ho han estat. Per això no estic content. Sobretot va ser després de les finestres FIBA. Ens van trencar el ritme i per a mi ha estat decebedor no haver pogut tornar a trobar la manera de jugar bé després de l'aturada. Hem de recordar com ho fèiem abans i tornar a aquella situació.

Contra el Baxi, dissabte, seria un bon moment?

Seria molt bo, però ells estan jugant molt bé, en una bona posició i haurem d'estar concentrats perquè ens poden crear molts dubtes si no anem amb compte. Per mantenir la nostra bona plaça a la classificació és un partit molt important, i per a mi, personalment, per poder recuperar el meu joc.

Ha seguit el Baxi, enguany?

No he seguit partits complets del Manresa, sinó que l'he vist en resums. He vist una mica tothom, però sense seguir-los en profunditat. Suposo que durant la setmana en tindré l'oportunitat. Temo que veurem molts vídeos amb el Joan.

Ara fa dos anys justos que va marxar el Manresa. Què recorda de la seva curta estada de tres mesos al club?

Que vam tenir èxit a la pista i que els aficionats estaven gaudint molt de la temporada. Tinc grans records de la ciutat. La meva família hi era feliç i nosaltres ens ho passàvem bé perquè guanyàvem. Guanyar és la clau per a la felicitat i estava content de formar-ne part.

Manté contacte amb gent de Manresa, del club, seguidors...?

De vegades, a través de les xarxes socials, alguns seguidors hi pensen i em diuen coses. També recordo el concurs de memes que es va muntar. Va ser molt divertit, vaig tenir moltes interaccions i va créixer molt el nombre de persones que em seguia per Twitter.

Va marxar al Partizan per raons econòmiques i esportives, però va ser una pena, no poder acabar la feina iniciada?

Vaig odiar haver-ho de fer. Estàvem en una gran posició per anar a la Copa, un objectiu per al qual havíem estat treballant des de l'inici de la temporada. Volia seguir per ajudar l'equip a arribar-hi i no em va agradar haver de fer el que vaig fer. Ja sabem que el negoci és una part essencial de tot això, però no m'importa admetre que vaig estar una mica trist per deixar l'equip en el moment en què el vaig deixar.

Tornant al partit d'aquest dissabte, vostè és el número 2 en assistències de la lliga perquè el número 1 és el base del Baxi, Dani Pérez. Preveu una bonica lluita, entre tots dos?

Serà una bona batalla. Potser ell és el número 1 ara, però jo crec que nosaltres tenim els millors assistents de la lliga al nostre equip [al costat del seu company Omar Cook]. No el conec a fons. Com he dit, no he seguit en profunditat la lliga, però suposo que en els propers dies veuré com juga.

A Burgos té un company, Jordan Sakho, cedit pel Baxi i amb qui va coincidir a Manresa. Què n'opina?

M'estimo el Jordan perquè, a més, a fora de la pista és un gran noi. És un gran company i té molt marge de millora, també. És jove, encara pot aprendre molt i saber què pot fer millor. M'encanta com a jugador, però sobretot com a persona. Hi tinc una gran connexió, a la pista i a fora.

El calendari diu que el 31 de gener, toca jugar el mateix partit al Nou Congost. Tal com van les coses, sembla que sense aficionats a les graderies. Li farà il·lusió trepitjar de nou aquella pista?

En totes les circumstàncies em faria il·lusió tornar a Manresa. Espero que sigui amb públic. Vaig passar-m'ho molt bé jugant davant de tota aquella gent. Els aprecio molt i sempre estaré a punt per tornar-hi a jugar

Vostè té ara 34 anys. Té previst jugar-ne gaires més, a Europa?

No penso gaire en el futur. Faig bastant cas del meu cos i de moment està responent bé. No em sento com si tingués 34 anys i mentre em trobi bé, seguiré.