Anar a la Copa del Rei és un premi que l'aficionat del Baxi Manresa ja comença a merèixer. El mes vinent farà vint-i-cinc anys del títol aconseguit a Múrcia i disset de l'última presència, el 2004 a Sevilla. En alguna ocasió en tot aquest temps s'hi hauria pogut anar si l'ACB no hagués fet trilerisme amb l'equip organitzador i segurament més d'una formació manresana en aquest temps hauria hagut de ser-hi. Però també convindrem que en una Lliga Endesa cada dia més potent, amb més rivals amb capacitat econòmica per lluitar [el Burgos o el Joventut, sense anar més lluny] és complicat ser dels vuit primers. Aquest any no s'hi comptava, i no s'hi serà. Però més enllà d'una distracció, el fet d'aparcar aquesta possibilitat deixa l'equip allà on ha de ser, tocant de peus a terra i sabent que encara s'ha de salvar.

Rivals de diferents esferes

Als entrenadors no els agrada dir que el Baxi juga una lliga diferent a la d'equips com el Barça o el Madrid. De fet, aquestes formacions perden partits cada temporada de manera sorprenent i sempre s'ha de comptar que pot passar. Però veient com de seriosament s'ho pren tot l'equip blaugrana aquest any amb Sarunas Jasikevicius a la banqueta, era complicat de pensar que ahir podia perdre al Congost, malgrat les notables absències.

El Baxi no va poder fer el seu joc perquè, com va passar contra el Gran Canària, ja el coneixen. Els equips amb capacitat física van a curt-circuitar la connexió entre Dani Pérez i Eatherton. De fet, entre Dani Pérez i tothom, i tenen mitja feina feta. Els manresans, ahir amb uns grans Sajus i Vaulet, van plantar cara fins on van poder, però una mica d'un adversari així ja és molt difícil de superar.

Així, a la pista del Madrid n'hi va haver prou amb uns bons minuts de Campazzo al tercer període per eixamplar la diferència; a Vitòria, l'home que ho va trencar tot va ser Polonara; i ahir va ser Kuric. El nord-americà va anotar vuit punts al final del segon quart, amb dos triples consecutius, que van fer molt mal just quan els manresans havien fet la feina més dura i aconseguit remuntar. Fins i tot havien tingut dos tirs per posar-se a davant en el marcador.

Però si no haguessin entrat els tirs de Kuric, és possible que el Barça s'hagués escapat d'una manera o una altra. Perquè llavors va sortir Higgins, que amb poc estona en va tenir prou, i sobretot una important activitat defensiva blaugrana que provocava errades i pèrdues de pilota en el rival, ni que Vaulet es fes un fart de recollir rebots en atac i concedís noves opcions.

La vida que comença

Un cop el Baxi es va adonar que no podria remuntar, i que calia acabar el partit el millor possible i sans i estalvis, va començar la feina per al que queda i que comença la setmana que ve amb la visita de l'Unicaja, curiosament l'equip que ocuparà la plaça a Madrid que al Bàsquet Manresa se li va mig presentar després de no jugar a Múrcia un partit que es disputarà en poques setmanes. I aquí comença la Copa del Baxi, la de la salvació. El millor d'ahir va ser que el Betis i el Bilbao van perdre. Els premis estan molt bé, però sempre que no es perdi de vista l'objectiu principal.