25 de febrer de 2021
25.02.2021
Regió7
25 ANYS DEL PRIMER MIRACLE DEL TDK
OPINIÓ

25 anys d'una gran gesta esportiva

25.02.2021 | 00:19
25 anys d'una gran gesta esportiva

Faltaven nou segons per acabar la pròrroga i tot estava per decidir davant d'un Barça ple d'estrelles i amb un pressupost que res tenia a veure amb el nostre. La pilota arribava a la cantonada i, des de més enllà de la ratlla del 6,25, Joan Creus aconseguia una de les cistelles que han fet història al bàsquet manresà. Aquest 25 de febrer fa 25 anys d'una gesta col·lectiva, la Copa del Rei de bàsquet.

Un èxit esportiu, el més important per a la ciutat de Manresa fins a aquell moment, que no era fruit d'un miracle, ni de la sort, ni d'una sola persona. Era el resultat de la suma de la feina feta en diferents fronts: en el purament esportiu, però també en el de la gestió.

L'entitat disposava el 1996 d'un patrocinador especialment compromès, la multinacional japonesa TDK, que va ser al costat de Manresa des del 1985 fins l'any 2000, tot un rècord. A més a més, l'acompanyaven una massa social fidel que sempre s'ha deixat l'ànima a les graderies; uns professionals als despatxos, preparats i solvents; un equip de jugadors sòlid i competitiu, i un entrenador, Salva Maldonado, que ha demostrat ser un dels tècnics amb més prestigi de la Lliga ACB, acompanyat a la banqueta del manresà, Xavi Rodríguez.

L'entitat la liderava el president Benjamí Garcia, que amb discreció i fermesa va convertir Manresa en l'organització mirall per a molts clubs de de basquetbol d'elit. Sota la seva presidència, va ser el primer club de bàsquet de l'estat que es va convertir en Societat Anònima Esportiva; pionera també, posteriorment, en tenir un president executiu professional.

A més, Manresa ha estat una de les dues úniques ciutats que podien presumir d'haver assolit títols del bàsquet estatal sense ser capital de província, conjuntament amb Badalona. Tot plegat, sense oblidar, la feina feta al voltants de la Unió Manresana, l'entitat local que, des del 1992, treballava i treballa en la formació de futurs jugadors.

La vocació del Manresa, el TDK d'aleshores, era anar més enllà de la pista de bàsquet. Mentre els jugadors i l'equip tècnic se centraven en les eliminatòries de la Copa del Rei a Múrcia, la ciutat celebrava la Festa de la Llum que aquell any administrava la mateixa entitat. És normal que aquella Copa del Rei es bategés com la «Copa de la Llum». Molts dels noms d'aquell equip guanyador els retenim al cap: Peñarroya, que era el capità; el nostrat Singla, la figura Creus, Esteller -recuperat per l'equip manresà - Vázquez, Lázaro, Vega, Lisard, Holgado i els americans Townes, Williams i Frank.

En un període històric com aquest, amb una pandèmia mundial que convida a la reflexió, és bo que fem memòria d'un dels passatges més rellevants dels 90 anys del bàsquet a Manresa. Un esport amb el qual hem vibrat moltes generacions i que, tot i el pas dels anys, és el que ens projecta a l'exterior d'una forma més clara. Manresa i el bàsquet son un binomi indissociable amb un passat per emmarcar i amb un present i un futur que engresquen i generen il·lusió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook