«Dinàvem en un restaurant el dia de la final, a Múrcia, directius, esposes, l'exalcalde Juli Sanclimens, l'alcalde Jordi Valls... Jo estava molt nerviós, abstret, com pressentís la victòria. Vam cantar els Goigs de la Llum... i en un moment determinat, van entrar el president de la Federació Catalana de Bàsquet acompanyat del president de la secció de bàsquet del Barça. Aquest darrer em va posar una mà a l'espatlla i em va dir:´Heu d'estar contents d'haver d'arribat fins aquí'. Per educació, no vaig contestar... Però el que estàvem disposats a fer era per lluitar fins al final!». És una de les anècdotes que recorda l'advocat Benjamí Garcia, president de l'entitat del 1993 fins al 1997, quan rememora com, avui fa 25 anys, el TDK Manresa trencava pronòstics.

En acabar el partit, diu, el secretari general de l'ACB, Jordi Bertomeu li va donar les gràcies: el triomf del TDK era una injecció de moral «per als clubs modestos». I dos anys després, la Lliga: «sempre dic que la Copa va ser l'obrellaunes de la Lliga». El seu record d'aquells dies, explica, «és molt grat; si no haguéssim guanyat també ho seria per com, tots, vam compartir aquelles hores». El triomf, un quart de segle després, el se'l mira amb «enyor, però no personal. Va ser una gran dosi d'autoestima per a Manresa. Necessitaríem un altre efemèride per tornar a tenir un ´xut' tan positiu per la ciutat».

I més personal: El rellotge que es va endur a Múrcia li va aconsellar la seva dona: « ´per guanyar la Copa, emporta't aquest', em va dir». I la va encertar.