08 de març de 2021
08.03.2021
Regió7

Una hora i trenta-cinc minuts

El Baxi perd a València per trenta punts després de resistir en atac a l'inici i enfonsar-se al final

08.03.2021 | 00:00

Que això del bàsquet és un esport que es juga amb dues cistelles és tan obvi que fa fins i tot cosa escriure-ho. Però és cert en un sentit que va recordar divendres l'ahir homenatjat Pedro Martínez en la prèvia del partit de València. Tan important és saber atacar bé, com defensar. I aquesta és la nova dimensió en què sembla que pot entrar el Baxi en les properes setmanes. La derrota per trenta punts d'ahir a la Font de Sant Lluís pot ser presa com un mal dia, o potser cal ser tinguda en compte per evitar una tendència futura, la d'un equip que pot brillar en atac, però que cal que s'apliqui en defensa per arribar als objectius.

És cert que el Baxi ha guanyat en aquesta temporada xocs per damunt dels cent punts. A Saragossa i a Fuenlabrada, per exemple. També ho és que ha estat lluny d'arribar amb opcions al final dels partits contra la noblesa de la competició, amb derrotes importants contra rivals que aspiren a tot. Però potser ahir el que més va sobtar va ser l'abaixada de braços final, el pas de quinze punts de diferència a trenta sense que ningú no fes res per evitar-ho, només llançar des de fora i permetre esmaixades i triples alliberats del València. És cert, ells són molt bons, però atesa la nova composició de la plantilla manresana, potser aquesta és una situació de la qual se n'ha d'aprendre perquè no es repeteixi.

Punts a les dues bandes

La decisió que va prendre ahir el tècnic de descartar Tabu per fer entrar Dani Pérez a la convocatòria pot ser a partir d'ara molt freqüent. Entre el belga i Sajus, a part d'un Dulkys que ha decebut en el seu retorn al Congost, sembla que s'enduran les no convocatòries derivades d'una plantilla molt densa, amb més qualitat, i del tema de les quotes.

Perquè, evidentment, pel joc que practica el Baxi és important un base anotador com Ferrari, que es complementa amb el joc més d'assistent de Dani Pérez. No cal dir que és benvingut un home de la qualitat de Matt Janning, que et desencalla una mala tarda en cinc minuts, com la setmana anterior davant de l'UCAM Múrcia. I llavors d'altres jugadors amb punts a les mans, com Mason i Eatherton. Però potser la presència de tant talent s'ha de compensar d'alguna manera, en el joc d'equilibris que és el bàsquet. I al Baxi pot perillar que es refiïn massa d'una frondositat ofensiva que no tenien per oblidar aspectes fonamentals del seu joc.

No oblidar les bases

Perquè l'equip manresà podrà córrer en atac si defensa bé, si captura rebots, si roba pilotes i surt bé a la contra o mou bé la bola en atacs estàtics. I per fer-ho, per tancar la cistella, segurament falta un Guillem Jou a qui el seu tècnic va mencionar a la prèvia. I probablement Tabu i Dulkys feien posar nerviosa l'afició en atac, però defensivament eren complicats de superar pels rivals. Si hi afegim que jugadors forts en les cobertures com Sajus o Rafa Martínez ara tenen menys minuts, o que Báez, una altra roca, surt d'una lesió i que Vaulet té una fasciïtis, podem trobar grans exhibicions ofensives però amb grans latifundis en defensa. Una dada. El partit només va durar una hora i trenta-cinc minuts. Massa ràpid, massa fàcil per al València i massa poques interrupcions a l'adversari quan ara els duels d'ACB no baixen de dues hores. Segur que hi posen fil a l'agulla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook