El tercer període trenca un gran intercanvi de cops (112-82)

Defenses gens efectives

Tot i que el Baxi va trobar dos triples en els primers minuts, mitjançant Eatherton i el reaparegut Dani Pérez, va tenir dificultats per trencar la bona cobertura local i, a més, a darrere, va ser víctima de les passades de Prepelic i de les finalitzacions de Labeyrie i Tobey, amb un 2+1 inclòs per situar el 12-6. L'atac de l'equip de Ponsarnau era molt fluid, tal com havia vaticinat Pedro Martínez sobre les arrencades del conjunt taronja.

Els dos jugadors que havien entrat a la pista per als visitants, Sima i Ferrari, van trobar punts acabats d'entrar, però el problema era a darrere, amb 20 punts rebuts (20-14) a 3.21 per al final. Una esmaixada de Sima feia demanar temps a Ponsarnau, que tampoc no estava content amb la seva defensa, que no havia comès cap falta. El tercer 2+1 dels locals, ara de Hermannsson, donava la màxima diferència (23-16) als locals, però un contraatac de Vaulet i un triple a final de possessió de Ferrari van deixar una curta distància de 25-21 al final del quart.

Segueix el recital de punts

El València va seguir encertadíssim en atac, doblant pilotes i encertant a prop de la cistella, però el Baxi no perdia la cara al partit. Així, tot i que un 2+1 de Pradilla suposava un nou màxim avantatge (33-25), el Baxi trobava els triples de Ferrari i Mason i un bàsquet d'Eatherton eixugaven un encert de tres punts del jove Josep Puerto (36-31).

L'encert ofensiu de les dues bandes seguien. Tobey anotava dues esmaixades consecutives en les continuacions sense que el pogués aturar ningú (40-35). Però aleshores va arribar el gran moment de Janning, aquest cop en el segon període. Tres triples seguits del tirador de Minnesota, només matisats per un bàsquet de dos de Kalinic, van fer que Ponsarnau parés el partit amb un 44-46 en contra.

Tot i que Hinrichs es torçava el peu tot seguit, eren els millors moments del Baxi, ara amb Janning a la banqueta. Tres tirs lliures seguits de Báez i Eatherton donaven la màxima diferència forana (44-49). Però el València va trobar els triples de Kalinic i Labeyrie per anar al descans amb un punt de diferència (54-53)

Escapada valenciana

El Baxi no havia perdut cap pilota en tota la primera meitat, una situació que no és habitual, però en va perdre dues de consecutives a l'inici de la represa que van provocar que el València s'escapés fins al 60-55. Però va sorgir Janning, amb el seu quart triple de cinc intents, Eatherton i dos bàsquets raríssims de Vaulet per equilibrar el resultat a 64. L'anotació alta no s'aturava.

Un parell d'errades en atac i els encerts del base islandès Martin Hermannsson, que no havia pogut ser aturat ni a la primera meitat, ni a la segona, van propiciar una altra escapada valenciana eixamplada per Kalinic i, després de moltes errades, sobretot per dos triples de Sastre (80-66).

Un altre bàsquet de Pradilla va donar quinze punts als locals al final del quart (83-68), que demostrava que el Baxi havia perdut el pas de l'enfrontament.

Escombrada total

Tot semblava molt decidit al final del tercer període i, a més, Pradilla i Van Rossom van tornar a trobar bàsquets fàcils per situar el 86-68. A més, algú tan anotador com Prepelic trobava la cistella en aquest moment per sobrepassar els vint punts de distància (89-68). Només en aquest moment va semblar que els valencians, que havien encadenat tres derrotes seguides, abaixaven una mica el pistó. Hinrichs es mostrava molt intens per recuperar pilotes, i entre ell i un alley-hoop d'Eatherton van reduir la distància fins als quinze punts (92-77).

Però el València veia el cèrcol com una piscina. San Emeterio tornava a la crua realitat amb un altre triple (95-77). De fet, el jugador cantàbric feia que el seu equip passés dels 100 punts (102-81). El tram final ja va sobrar. Els locals no s'aturaven i oloraven més sang. Per això van voler acabar amb un autèntic rècord d'efectivitat. Més del 70 % en tirs de dos i del 60 % en triples ho expliquen tot. El Baxi havia desaparegut de la pista feia estona.