Cal basar-ho tot en el resultat, en el món de l'esport? És una pregunta gairebé filosòfica. Els tòpics repetits fins a la nàusea per tècnics i jugadors van des de l'habitual «l'important és si la pilota entra o no», tant li fa si és bàsquet, com futbol, com waterpolo, fins al «jugar bé, a la llarga, ens portarà a guanyar». Cap de les dues coses no és mentida. És cert que el resultat és el que condueix als títols i, per tant, a les alegries. Però per a molta gent també és transcendental com es fan les coses per tal de poder-hi arribar.

Ahir el Baxi va perdre. Decepció. Va jugar bé? Parlem-ne. Què vol dir jugar bé? Si vol dir que va dominar el seu adversari i que durant la majoria de temps el partit va anar pel camí que més li interessava, ho va aconseguir. També és cert que el MoraBanc Andorra, conjunt que ha torejat aquesta temporada plagues de covid, pròpies i de molts dels adversaris als quals s'ha enfrontat, i que sol anar més cansat que els altres a l'hora de viatjar per la particularitat de ser d'on són, tenia ahir una llista de baixes i tocats equivalent a la població de qualsevol parròquia com Canillo o Ordino. Però no cal treure mèrits al plantejament de Pedro Martínez. Al descans, les dues estrelles locals, Hannah i Senglin, tenien zero punts i els manresans vorejaven els deu d'avantatge sovint. I això va seguir a la represa.

Quan es deixa de jugar bé

Perquè en el tercer quart i una bona part de l'últim, el conjunt del Congost va trobar Ferrari i Eatherton i entre tots dos feien pensar que un triomf vital per al play-off i també per arribar a Europa l'any vinent no s'escaparia. Era cert que els bases andorrans encertaven més i que els tirs llunyans del Manresa solien fer aigua, però semblava que n'hi hauria prou.

El problema és que jugar bé no vol dir dominar durant 35 minuts o fer-ho millor que l'adversari durant més temps. També vol dir rematar el rival quan és a terra i no deixar-lo aixecar. I ahir, al Baxi li va faltar això. Quan era l'amo del partit, no el va tancar, i en dues jugades, dues passades cap a l'interior perdudes pels seus millors homes, va permetre cinc punts seguits de Senglin i Jelínek que van recuperar un moribund. Llavors, l'Andorra va trobar el talent de Hannah, des de la banqueta bagenca segurament van anar lents a trobar-hi solucions, sorpresos per una recuperació tan sobtada, i la dinàmica va canviar. De fet, això li ha acostumat a passar al Baxi enguany. L'equip manté un bagatge equilibrat en els tres primers quarts de tots els seus partits entre victòries i derrotes, però en el darrer període el rendiment cau en picat. 7 triomfs, 16 pèrdues i 3 empats. Jugar bé també vol dir tancar els partits, i al Manresa li costa.

Trobar la virtut

I enmig d'aquesta situació, no cal trinxar-ho tot per una derrota dolorosa com la d'ahir. El Baxi juga bé i es troba en una situació envejable. Però també cal apuntar que potser hi falta un punt d'intensitat, el que li podia donar el lesionat Jou, en certs moments. Els nous fitxatges tenen més qualitat. Ara mateix els tres cincs, Eatherton, Sajus i Sima, estan oferint un rendiment brutal i hi ha una bona bateria de tiradors que algun dia encertaran més que ahir. El joc és bo, però el resultat és un tirà i ahir va marcar la seva dura sentència.