Espero que Rafa Martínez no s'enfadi si revelo un petit secret. El dia de la seva presentació al Congost, el juliol passat, li vaig preguntar per què portava el número 17 i no el 5, que era el que havia lluït en la seva etapa anterior a Manresa. Va respondre que no l'hi volia prendre a Guillem Jou, actual capità de l'equip. «Però ara l'hi has pres a Sima», va ser la meva resposta immediata. El Rafa, amb cara d'espant, em va mirar i em va preguntar «però no marxava?».

L'honestedat habitual del jugador santpedorenc reflectia la situació de Yankuba Sima aquest estiu. En una entrevista a Regió7, el mateix Pedro Martínez va reconèixer que, amb Eatherton i Sajus a la plantilla, segurament caldria buscar ubicació per a ell, que l'any passat va acabar l'any a préstec a l'Ourense, a la LEB Or, i per a Jordan Sakho. El congolès va sortir cedit al Burgos. El gironí, finalment, es va quedar perquè calia un quart jugador de quota, al costat de Dani Pérez, Jou i el mateix Rafa, per complir la normativa després de la sortida de Pere Tomàs. No va tenir una paraula més alta que l'altra, es va fer amb el número 77, i va començar a treballar amb força.

Perquè diuen que Sima és, sobretot, un treballador. I només així, i per la confiança dels seus tècnics i companys, s'entén la seva evolució, que ahir el va portar no només a anotar 21 punts en un partit a l'ACB en què tenia davant el veterà Ondrej Balvin, sinó a ratificar un procés que va avançant a poc a poc. Com va explicar el seu entrenador en la prèvia del partit, que el Bàsquet Manresa pugui anar comptant amb aquests jugadors formats o polits a casa, com ell, com Jou, o com Dani Garcia, que ja han mostrat grans actuacions aquesta temporada, segurament val tant o més que triomfs com el d'ahir.

Victòria ben assegurada

El Baxi ha guanyat deu dels tretze partits que s'ha emportat aquest any davant d'adversaris que es troben a sota seu a la classificació. Les altres tres victòries han estat les dues davant de l'Unicaja, que té els mateixos triomfs, i contra el Joventut, que és setè. I la majoria han arribat seguint una filosofia de joc constant, passant-se la pilota (ahir 27 assistències, rècord a l'ACB), no apartar-se del guió i seguir allò que va bé per aspirar a vèncer. El Bilbao, un conjunt que lluita per no baixar però que té talent ofensiu, com demostra el fet que ahir anotés 96 punts, va anar sempre darrere de la iniciativa manresana. Seguint els partits per televisió es pot comprovar en els temps morts, quan Mumbrú, el seu entrenador, preparava una acció per aturar un rival que ho estava fent bé, des de l'altra banda canviaven el jugador i proposaven un escenari que deixava perduts els bascos. Només va perillar el triomf quan l'equip de negre, ahir blanc-i-vermell per donar suport a l'Athletic, es va acostar a sis punts.

El talent remata

Però ja vam dir fa unes setmanes, quan s'havia perdut de trenta a València, que aquest Baxi té més talent que el de principi de temporada. En el partit d'ahir, l'encert va arribar de les mans de Ferrari i de Mason, amb dos tirs de qualitat que van donar aire. Un altre dia vindrà de Janning, o d'Eatherton. O també dels homes del futur, com Dani Garcia contra el Madrid o Sima ahir. La cursa per ser als play-off segueix oberta.