Els últims dies han estat de reivindicació del producte local al Baxi Manresa. A la bona actuació de Dani Garcia contra el Reial Madrid, n'hi va seguir una d'encara millor de Yankuba Sima contra el Bilbao. És cert que el pivot gironí no és del planter bagenc, però també que la seva última evolució ha estat tutelada des de la casa. Aquesta línia també la segueixen els més veterans, o els més estabilitzats, a la plantilla.

D'aquesta manera, tant Rafa Martínez, com Guillem Jou estan traient partit de les últimes presències a l'equip per escalar llocs en la llista dels més utilitzats de la història. En el cas del santpedorenc, dissabte es va situar novè en solitari i, en cas que renovi i que la salut el respecti, no es pot descartar que se situï entre els cinc primers la temporada que ve. I en el de l'ala de Llagostera, ja és entre els quaranta millors i la seva renovació fins al 2023 fa pensar que pot situar-se entre els primers vint ben aviat.

Tot i els dotze anys d'absència

El cas de Rafa Martínez és particular. És un jugador format al planter, que va debutar aviat a la lliga i que va forjar la seva evolució en la temporada 2006-07, en què el Manresa va haver de batallar per tornar des de la LEB Or. Després del retorn, d'una temporada, va deixar el club i va marxar al València. Com ha reconegut ell moltes vegades, en aquell moment no volia fer aquest pas, però va estar-se onze temporades jugant a la Font de Sant Lluís i una altra a Miribilla, a Bilbao, el curs passat.

Malgrat aquesta absència, Rafa Martínez ja suma 204 partits amb el Bàsquet Manresa, segons les dades aportades per a aquest article per l'excap d'Esports d'aquest diari, Xavier Prunés. Va superar el nord-americà amb més partits al club, Josh Asselin, amb qui va compartir la temporada a la segona categoria i, als 39 anys, el seu marge de creixement és limitat, però obert.

Així, Rafa Martínez no s'ha perdut cap partit encara aquesta temporada i seria una sorpresa que, de cara a la vinent, no seguís. Com la resta dels seus companys, però en el seu cas particularment, desitja que el públic pugui tornar a la graderia del Congost per jugar davant de la seva gent, un dels motius pels quals va tornar. En el cas que ho aconsegueixi, s'afegirà a una llista que integren tres homes.

Superant els ´quaranta'

Perquè fins ara només hi ha tres basquetbolistes que hagin jugat al Bàsquet Manresa amb més de quatre dècades d'edat. Qui va aguantar més va ser Joan Creus, que ho va deixar amb 42 anys i 143 dies en la temporada posterior a la del títol de lliga. A continuació, el nord-americà Larry Lewis, que va ser a l'equip la temporada 2010-11 i va abandonar-lo amb 40 anys i 182 dies. Només va derrotar per 57 dies el tercer, l'argentí Juan Alberto Espil, present al club en dues etapes, l'última de les quals, precisament, compartint plantilla amb Rafa. Un altre jugador de l'actual plantilla s'hi podria sumar, el dominicà Eulis Báez, que només té quinze dies menys que l'escorta bagenc.

L'ascensió a la novena posició quant a partits, a més, posa Rafa Martínez a prop de Jesús Lázaro i, si juga una campanya més, podria passar a davant de Joan Martínez, Román Montañez i Joan Creus. Només quedarien a davant Jordi Singla, Joan Peñarroya, Jordi Creus i Ferran Laviña, tot i que si el Baxi participa en competició europea l'any vinent, aquest últim seria més a prop.

Identificació absoluta

Rafa Martínez és al crepuscle de la seva carrera, però no així Guillem Jou. Als 23 anys ja ha passat dels cent partits disputats i la renovació del seu contracte pot fer pensar que està en disposició de batre molts rècords. Per assolir-ho, caldrà seguir la seva evolució, les ofertes que pugui tenir i si l'ecosistema que trobi al Congost pugui ser el millor per a ell, però el capità és un basquetbolista totalment identificat amb el club.

Jou va arribar a Manresa el 2013 i la seva història ha estat de superació constant. Fa unes temporades, a la LEB Or, segurament pocs pensaven que creixeria tant, però ara mateix és un jugador indispensable per a Pedro Martínez. Si juga dissabte, superarà Ed Johnson i anirà a la captura de Granger Hall.

En etapes diferents de les seves carreres i les seves vides, Rafa i Jou representen un exemple per al futur del Bàsquet Manresa, el de dos jugadors que han fet de la feina virtut per acabar convertint-se en mirall per a les noves generacions.