El (bon) bàsquet és això: jugar com entrenes. Ahir el Baxi ho va aconseguir en molts moments del partit, com celebrava Pedro Martínez al final del matx, i va jugar de tu a tu contra l'equip més en forma del continent. Per estar-ne molt satisfet. El resultat era, al final, el de menys. El rellevant era l'exhibició de virtuts pròpies en el millor aparador de l'ACB, la confiança en els teus arguments i defensar-los fins al darrer minut. Rebot ofensiu, un joc vertiginós, bones conduccions que comporten bons llançaments, una defensa agressiva i un moviment constant de la pilota en una demostració de joc coral. I una molt bona mentalitat. Chapeau!
El Baxi arribava al Palau en una bona setmana per provar-ho. El Barça, a qui els manresans no guanyen des de fe més d'una dècada, està a punt de debutar en el play-off de la competició que anhela, i potser alguns dels seus jugadors hi tenien el cap massa posat. Qui sap. El cert és que Jasikevicius no es va reservar res, i va sortir amb Higgins, Mirotic, Abrines, Calathes i un Gasol que tornava a enfrontar-se a ACB contra el Manresa després de 18 anys. Pedro Martínez va disposar de Vaulet, Jou, Báez i Ferrari, tots encara recuperant-se de cops o lesions. La lluita semblava certament desequilibrada, tenint en compte que la del Barça és la millor defensa d'Europa, amb 73 punts en contra de mitjana. Molts reptes.
Però en la primera part, el Baxi va ser superior al Barça. Així de clar. Amb anticipacions defensives, superioritat en el rebot i trobant els forats a l'interior de la defensa blaugrana. Com havia demanat Martínez en la prèvia, el Baxi va ser fidel al seu estil, i la cosa va donar un molt bon resultat, amb avantatges de fins a 6 punts.
Els dos primers punts van ser de Gasol. Li devia al Manresa, contra el qual a ACB no havia anotat. Deute liquidat. Un triple de Rafa Martínez, però, va començar a posar per davant el Baxi, que anava superant els esculls plantejats per Jasikevicius, posseïdor d'una rotació de banqueta gairebé infinita. Però res podia compensar la coordinació dels blanc-i-vermells, que trobaven sempre bones posicions de llançament. El segon quart va seguir la mateix tònica, i quan semblava que podia marxar al descans amb avantatge, un triple de Higgins ja amb el temps pràcticament esgotat va deixar el marcador en 53-51.
Dèficit al tercer quart
No es va sentir què deuria cridar el tècnic lituà al vestidor, però va fer efecte. El Barça va ser un altre, al tercer quart, amb un 8-0 de sortida que posava distància entre uns i altres. El Baxi, a qui Martínez havia demanat no concedir llançament de falta addicional, va caure en la trampa, i va donar peixet a un equip que no el necessita. El Manresa havia anotat només tres punts en cinc minuts, i semblava tot a punt per a l'escorxador dels equips humils al Palau. Però Eatherton i Ferrari van mantenir la flama i el quart es tancava amb un assumible 81-68.
Els últims deu minuts ja no van ser com els precedents, i van consistir en un intercanvi de punts, que, amb tot, cada vegada eren més dificultosos per als manresans. El físic del Barça és imponent: té múscul per parar un panzer. I el Baxi arrossega problemes de preparació per l'acumulació de lesions i entrebancs (Janning continua als Estats Units per qüestions personals). Tanmateix, l'equip del Bages va intentar-ho i encara va tenir un parell de triples, amb 87 a 80 al marcador, per caçar una fera quan ningú no hi comptava. El Baxi va marxar del Palau amb l'últim parcial guanyat, amb molt bon sabor de boca, amb la (bona) feina feta i la convicció que jugant a aquest nivell els objectius que es fixi estan a l'abast.
«A prop del màxim»
Pedro Martínez, a l'acabar el partit, era clar, en aquest sentit: «Hem estat molt a prop del nostre màxim», afirmava. «Hem jugat un partit bastant complet. Hem tingut el pitjor moment al tercer quart, en què no hem tingut ritme. Però els objectius que ens havíem plantejat els hem assolit. Això no vol dir que no puguem millorar, però no hauríem de passar-nos de crítics, perquè hem jugat contra un gran equip, que físicament ens ha posat moltes dificultats», explicava el tècnic, per a qui els seus jugadors «hi han cregut». La conclusió és que «el que hem fet bé, ho hem de fer durant més temps».
Martínez assegurava que el Baxi, durant molts minuts, «ha jugat com entrenem». En aquestes circumstàncies, «si tens encert és fantàstic, però si no, ho has de continuar intentant», deia l'entrenador, que només lamentava haver «concedit massa tirs addicionals. A veure si això ho podem millorar», es comprometia.
Per al tècnic, el Barça no va arribar a tenir «por» però tampoc van estar «còmodes». «Normalment quan vens aquí te'n cau una de bona i avui no ha passat. Ens han respectat, no han pogut fer més i això ha estat mèrit nostre», afirmava Martínez.
Preguntat sobre les opcions de play-off de l'equip, Pedro Martínez era contundent: «No ho sé, m'és igual, el que hem de fer és guanyar el màxim de partits que puguem». Per a l'entrenador, «el nostre objectiu al començament de temporada era no baixar, i ara estem en una altra història. Has d'anar guanyant i veure què fan els altres, però és difícil. El que seria fantàstic seria classificar-se per a competició europea, que és un objectiu de club».
