El concepte de massa salarial s’ha posat de moda com es posa de moda en aquest país tot allò que afecta el Barça o el Madrid. És la diferència que hi ha entre les despeses en personal, sobretot en jugadors, i les amortitzacions d’aquests fitxatges. Una massa salarial desbocada provoca molt dèficit, sobretot si no hi ha ingressos. I això és el que està passant, per exemple, en el club blaugrana per culpa, entre altres motius, de la crisi de la covid.

En el món de l’ACB els clubs no juguen amb les mateixes cartes. Alguns ho fan amb els diners del futbol; d’altres, amb els de les institucions públiques, i uns tercers, amb els d’algun mecenes que cobreix els forats. Com més ingressos, i menys control, més altes seran les despeses i, per tant, les possibilitats de fitxar millors jugadors i competir al més alt nivell.

El mèrit es troba en competir sense tants recursos, i això és el que ha volgut explicar el prestigiós portal economicoesportiu 2Playbook amb un estudi sobre l’ACB. En una anàlisi de tres temporades, sense comptar encara la passada, totalment immersa en la pandèmia, i també sense disposar de totes les xifres, no facilitades per alguns clubs, es veu com el Baxi Manresa, sent l’equip amb menys ingressos, estava controlant la massa salarial i també el deute molt millor que d’altres. Malgrat aquest handicap, en els anys analitzats es va poder classificar un cop per als play-off i va estar a deu punts d’entrar, en el curs següent, a la bombolla de la fase final de l’ACB a València.

Restes gairebé a zero

Així, els ingressos dels manresans van pujar a més del doble de l’any de la LEB (17-18) en el del retorn a l’ACB (18-19), tot i que es van estancar en el 19-20 per la suspensió de la temporada el març. La clau, en tots els casos, va ser no estirar més el braç que la màniga i tancar les temporades amb un resultat gairebé a zero. Caldrà veure, de tota manera, l’impacte que haurà tingut en el club la temporada 2020-21, amb més de mil abonats menys i sense haver pogut vendre entrades per als 18 partits de casa.

Segons 2Playbook, «el Bàsquet Manresa ha aconseguit tancar cada temporada al llindar dels números negres (beneficis), bé lleugerament per damunt o per sota. La seva estructura busca la sostenibilitat amb un dels pressupostos més baixos de la lliga, i així es demostra en la seva despesa en plantilla». El portal recorda el salt entre la LEB i l’ACB i que «el club presenta un deute controlat i uns ingressos que es mantenen fixos gràcies al suport dels seus principals patrocinadors i al repartiment de diners de l’ACB».

Aquestes xifres contrasten poderosament amb les faraòniques pèrdues del Barça, Madrid o València, que durant aquest temps han arribat a ingressar fins a set vegades més (en el cas dels blancs); o també amb el deute que arrosseguen el Baskonia o l’Estudiantes, tot i que als madrilenys no els ha servit aquest endeutament ni per seguir a la lliga.

L’inici de la pandèmia es va menjar el 5,4% del negoci de l’ACB i els clubs van perdre-hi 73,2 milions

J.A. Manresa

El mateix estudi d’ingressos i despeses de 2Playbook demostra que els divuit equips que van competir en la Lliga Endesa durant la temporada en què va esclatar la pandèmia, la 2019-20, van sumar 120,4 milions d’euros d’ingressos, però que les pèrdues van ser de 73,2 milions respecte d’un curs, el 2018-19, en què havien generat recaptacions rècord, comptant tots els conceptes.

El principal cop va venir determinat per la suspensió de la part final de la lliga regular i els play-off. Així, tot i que els ingressos per televisió i publicitat van resistir, la venda d’entrades va caure el 8,8%, fins als 29,6 milions d’euros, segons dades del Consell Superior d’Esports. Aquesta situació arribava, justament, en un moment d’alta assistència als pavellons.

Segons l’estudi, el gran aliat d’aquest moment de crisi va ser la televisió, ja que el negoci va augmentar el 29% interanual i va arribar a màxims històrics, amb 12,9 milions d’euros, comptant ACB i competicions europees. També van pujar els diners per patrocinis, tot i que només l’1,2% per culpa de la covid, ja que la fase final de València només la van jugar dotze dels divuit equips.

2Playbook també explica que les pèrdues dels clubs van augmentar el 10,3% fins als 73,2 milinos d’euros i esmenta els casos de dos clubs que sí que van tancar l’any amb guanys, el Bàsquet Manresa i el Bilbao Basket. Contrasta amb els 54,5 milions de pèrdues combinades entre el Barça i el Madrid, tres quartes parts del que va perdre el total de clubs.