El Baxi Manresa jugarà avui la final de la Lliga Catalana contra el Barça després d’un duel marcat per la intensitat dels seus jugadors. L’equip bagenc va demostrar les credencials que ensenyarà durant tot l’any, un gran ritme, una gran potència física i un joc que intentarà compaginar la sobrietat d’homes de qualitat com Thomasson o Maye, sobretot quan aquest es posi en forma, amb l’espectacularitat d’elements com Francisco, Bako i Moneke, capaços per ells mateixos d’aixecar l’equip i l’afició.
Els primers minuts van tenir un protagonista, l’ala-pivot dels andorrans Amine Noua, autor de set punts, amb dues bones cistelles i un triple obert que va propiciar que Pedro Martínez decidís canviar aviat el seu defensor, Luke Maye, que havia anotat els dos primers punts oficials de la temporada per al MoraBanc. Tot i això, un bàsquet de Crawford va donar el màxim avantatge a l’equip dirigit per Ibon Navarro (4-12).
Va ser el substitut de Maye, Chima Moneke, qui va proporcionar una altra intensitat a l’equip amb dos tirs lliures i una bona defensa que van superar l’inici de la remuntada. El canvi de xip va ser evident i la segona unitat va permetre al Baxi defensar molt millor i, de passada, trobar els punts del nigerià, d’un Valtonen que és el projecte d’un gran jugador, i els bàsquets de Bako i Sima que capgiraven el resultat (15-14). El públic xalava amb crits de «Siscu, Siscu» dedicats al base suplent, un Sylvain Francisco capaç de fer un tap estratosfèric, i el quart es va acabar amb un triple en transició de Guillem Jou que va donar quatre punts al Baxi (18-14).
En el segon període es van viure moments espectaculars, que van arribar al súmmum en una acció que serà molt recordada, una passada cap al mig de la zona que va capturar Ismaël Bako, qui, gairebé des del tir lliure, va clavar una esmaixada que feia anys que no es veia al Congost.
Explotant la zona
Abans, el Baxi havia fet molt mal a la zona andorrana, amb dos bàsquets seguits de Sima a passada de Dani Pérez i accions de dins cap a fora de Chima Moneke que van donar la màxima diferència (30-22). El MoraBanc, que havia pagat la rotació, va trobar un triple de Jelínek i els punts de Nakic i Noua per aturar l’escapada, tot i que els manresans van arribar al descans amb quatre punts de diferència basats en un triple de Sylvain Francisco i un bàsquet de Jou a passada del francès.
A la represa, Pedro Martínez va sorprendre fent entrar de titular un Dani Garcia inèdit fins aleshores, i el mataroní va estar molt actiu amb un triple fallat, un d’anotat, una assistència, una pèrdua i una personal provocada en dos minuts. El Baxi mantenia el mateix nivell d’intensitat, novament amb punts a l’interior de la zona de Bako i Moneke que, units a un triple de Rafa Martínez, tornaven a eixamplar la distància a set punts (52-45). Va ser el moment de les escridassades a l’arbitratge, sobretot al d’Aliaga, que va indicar una tècnica a Pedro Martínez i alguna falta contra els bagencs que el públic va protestar molt. Això va servir per engrescar l’equip i Thomasson s’hi va afegir amb un triple i una gran penetració que va disparar la distància fins als deu punts (65-55), reduïts per dos punts al final del quart.
Fins al darrer segon
El darrer quart va estar dominat pel Baxi, que va dur la iniciativa i que semblava que podria sentenciar el partit abans. De fet, a l’Andorra només el mantenia la qualitat de Crawford i Noua mentre el Baxi era més un equip. En aquesta fase determinant va sorgir l’experiència de Dani Pérez, que va ser qui va marcar el bon ritme. Dos tirs lliures seus van situar el 80-70 quan només faltaven 2.08 per al final. Però el MoraBanc encara va reaccionar i va tenir opcions fins al final. De fet, entre Noua i Miller-McIntyre van situar el 82-79 final. Aquest va cometre tècnica, però Thomasson va errar el tir, el Baxi va perdre la pilota decisiva i el mateix Miller va tenir el tir per dur el duel a la pròrroga. Però no hauria estat just. El Manresa mereixia més ser a la final.
