Quatre dies abans d’arribar a l’any i mig d’abstinència, el públic va poder tornar a gaudir de l’espectacle dels equips de l’ACB. Els partits a porta tancada han deixat temps a una afluència controlada del 30%, que ja és molt tenint en compte d’on venim. El tòpic que la presència d’aficionats ajuda a escalfar l’ambient ahir no va ser cert, ja que la calor insana que ja fa de sèrie al pavelló ho evita, però sí que va aportar més alegria que la viscuda durant tant de temps.

Les grades del Nou Congost van quedar parcialment ocupades | JOAQUIM ALBERCH

I els canvis ja es perceben anant cap al pavelló. Aparcament gairebé ple i els vehicles tornant a aparcar lluny de la instal·lació i encarats cap a l’exterior per evitar embussos inexistents. És el que es diu recuperar costums. Majoria d’aficionats locals a les portes exteriors, aprofitant la possibilitat de veure dos partits molt interessants després de tant temps sense fer-ho. I, a partir d’aquí, restes de la pandèmia.

Perquè a dins hi havia circuits perquè cadascú arribés a la localitat que tenia assignada. Un cop allà, no te’n podies moure en tot l’enfrontament, excepte en cas d’urgència, i només podies sortir al carrer en el període entre partits. Aquest fet provocava una imatge impròpia del Congost, la de la gent quieta mirant el partit i no aixecant-se per anar al bar o per qualsevol altra cosa, i prou separats perquè estiguissis junts, però no gaire barrejats.

El plat fort

Després del primer partit, els aficionats van poder sortir al carrer a prendre la fresca, que prou falta feia, i van tornar preparats per animar el seu equip. Després de tant temps, una roda d’escalfament, una presentació de jugadors, amb capítol a part per al fill pròdig Rafa Martínez, que encara no havia pogut jugar amb públic des que va tornar, els crits de «Resa, Resa!» i alguns càntics gairebé oblidats i escridassades als àrbitres. Va ser un aperitiu. Tant de bo el pitjor ja hagi passat i el Nou Congost pugui recuperar l’ambient de sempre ben aviat.