El Baxi té sis victòries a la lliga després de deu partits i ahir no va patir per superar un Breogán que, d’acord, tenia dues baixes importants, però al qual s’havia de vèncer. Però els manresans, que van arribar a guanyar de 25 punts, van deixar perdre una oportunitat per deixar sentenciat l’average contra un rival que pot ser directe per entrar a la Copa, al play-off o a competició europea. La necessitat de tenir més instint assassí la va demostrar Pedro Martínez al final. Amb 81-69, en un contraatac clar, Bako va voler fer un alley-oop de cara a la galeria per a Moneke que no va sortir. El belga, el millor del seu equip, novament va ser canviat-castigat. Aquestes demostracions, per a un altre dia, deu pensar el tècnic.
El Baxi se’n va fàcilment
Malgrat el trasbals viscut durant tota la jornada, el Breogán va sortir amb les idees molt clares. El primer quart el va jugar intentant anul·lar les armes del Baxi imposant les seves pròpies o aquelles de les quals disposava. Així, tot i tenir Musa molt ben defensat per Valtonen primer i per Jou després, va trobar un molt inspirat Mahalbasic, autor de vuit punts durant la primera fase del joc. Així, els primers minuts van ser una mica espessos per a les dues bandes, malgrat els triples inicials de Dani Pérez i Lukovic, i a tots dos equips els va costar de trobar el seu ritme de joc, amb algunes pèrdues. A més, per la banda local, Sima cometia dues faltes, tot i que en atac havia arrencat bé, amb dues cistelles de mèrit consecutives.
En els dos minuts finals del període, però, va ser quan es va començar a trencar el partit. Pedro Martínez va tornar a recórrer a la fórmula que li ha donat resultat els últims dies, amb Dani Pérez, primer, i Garcia, després, acompanyant Francisco, aquest d’escorta, en detriment dels minuts de Rafa Martínez. I li va anar bé, perquè l’empenta de la segona unitat li va permetre un parcial de 9-0 en un minut i mig escàs. Els punts de Bako i Francisco i dos triples consecutius de Dani García i de Luke Maye van deixar un 24-15 en el marcador que no reflectia la igualtat de vuit minuts i mig de joc.
El segon període va arrencar amb un triple del fins aleshores desaparegut Musa, però el Baxi tenia el ritme de joc agafat. Els minuts següents van representar un recital de Dani Pérez en les accions de transició, just després de la segona falta, inexistent, de Dani García, que també havia fet una bona assistència a Jou per al 26-18. Bako, que també va ajuntar-se a Sima i a García com a autors de dues personals, es va beneficiar d’una acció picada, Thomasson, d’una assistència sense mirar tallant per la línia de fons i, finalment, el mateix nord-americà, obert, va anotar de tres punts des de la cantonada i va obligar a demanar temps mort a Paco Olmos per aturar l’allau amb 35-22 a poc més de sis minuts per al descans.
El tècnic valencià va intentar posar una zona durant uns minuts, però la sensació era de domini total dels locals, amb l’únic perill d’una possible autocomplaença després de la màxima distància de 18 punts (40-22). Kalinoski va castigar dos cops seguits des de la línia de tres, i encara sort que va errar el tercer. Fins al final, poc encert de tots dos i dos tirs lliures de Dani García deixaven el 46-31 a la mitja part.
No feia cap sensació que el Breogán, en aquest moment de la pel·lícula, tingués força per capgirar la situació, després de la jornada viscuda, i Thomasson va ser l’encarregat de recordar-ho amb un triple als 44 segons de l’inici del tercer quart. A més, dos tirs lliures de Moneke eixamplaven la diferència per primera vegada fins als vint punts (51-31). I és que la diferència de punts no era un tema menor. Va arribar a ser de 63-38. Com en el segon quart, però, va aparèixer Kalinoski, amb vuit punts seguits per retallar fins a establir un 63-46.
En el darrer quart les coses ja no es van fer tan bé. Va iniciar-se amb un pim-pam-pum de tirs des de totes les posicions i el Breogán va anar rebaixant la diferència, de la mà dels suplents Kacinas i Iván Cruz, fins a situar-se a deu punts (72-62) quan faltava encara molt per jugar. El Baxi va tornar a posar jugadors que van més de cara a barraca i entre Thomasson, Moneke i Bako van aturar el cop, tot i que l’avantatge ja no va tornar a créixer tan amunt. Cal estar contents. L’equip només ha perdut quatre partits de tretze. Al final és el que compta, tot i que el marge de millora, a tots els nivells, encara hi és.
