Luis Alcañiz (Barcelona, 1952) va morir ahir a l'edat de 69 anys després d'una llarga malaltia. El jugador, format a les categories inferiors del FC Barcelona, va tenir una destacada trajectòria al Bàsquet Manresa des de la temporada 1979-80 fins la 1984-85, durant la qual es va significar com un ala-pivot de 1,96 m i molta categoria, va jugar una final de la Copa del Rei i va viure el desencís d'un descens i l'alegria de l'ascens immediatament posterior.

Alcañiz va vestir la samarreta del Barça la temporada 72-73 en la seva estrena professional. El curs següent va actuar al Sant Josep de Badalona i del 74 al 79 va jugar al Pineda. Aleshores, el va fitxar el club que en aquell moment s'anomenava CD Manresa, i va formar part de la plantilla que va arribar a la final de la Copa del Rei. El Manresa, amb López Abril, Estrada, Galcerán, Navarro i Bob Fullarton, màxim anotador del duel amb 29 punts, va perdre per 92-83 en el partit decisiu que es va jugar a El Ferrol davant de tres mil espectadors.

Un dels partits més recordats del pas d'Alcañiz per Manresa va ser el matx de la Lliga 81-82 que va disputar contra el Joventut i en el qual va anotar 43 punts. El curs 83-84, el Manresa va participar en la primera temporada organitzada per la recentment creada Associació de Clubs de Bàsquet (ACB), però va baixar de categoria. Tot i que es volia retirar, Alcañiz es va quedar, convençut pel president Carles Cases, i va contribuir, com a capità de l'equip entrenat per Miquel Bataller, a l'ascens durant la campanya 84-85. En aquell equip, Alcañiz era el veterà envoltat de joves com Jordi Creus, Pep Palacios, Luís Blanco, Àlex Gordillo, Herranz i els manresans Jordi Puigdellívol i Jordi Planell.