Victòries com les d’anit bé valen la participació en la Copa del Rei. El Baxi, en la primera de les sis últimes finals en el camí per aconseguir una plaça per a la gran cita de Granada del mes que ve de febrer, va obtenir un triomf que es recordarà durant molt temps. Després d’una pròrroga en què Thomasson va aguantar l’equip i Dani Pérez es va convertir en l’heroi amb una cistella en el darrer segon, el Nou Congost va esclatar d’alegria: 95-93 davant d’un Lenovo Tenerife que és el primer a la classificació dels que no es diuen Barça ni Madrid. Un èxit parcial que només val el que val a escala estadística però que té un valor immens perquè rebla el clau d’un estil i un caràcter que està fent viure grans jornades als sempre fidels aficionats blanc-i-vermells.

Abans que Dani Pérez convertís els dos darrers punts de la nit i permetés al Baxi sumar la setena victòria de la temporada, el partit va viure un munt d’alternatives i un final dels primers quaranta minuts que va despertar la indignació de la graderia quan semblava que el triomf ja era al sac i ben lligat.

La incidència de Moneke en el partit es va començar a fer evident de bones a primeres, amb 6 punts consecutius després del triple inicial de Jou que posava el marcador amb 9-3. El Tenerife, però, no va trigar a deixar la seva empremta i primer va empatar a 12 i després es va posar per davant amb 15-17. Els de Vidorreta van tancar millor els camins dels jugadors del Baxi cap a la cistella canària.

El Manresa és una de les revelacions del campionat per la solidesa d’un estil basat en el dinamisme i la velocitat. Anit hi va afegir molta lluita sota el mateix cèrcol i això li va permetre no despenjar-se en els minuts en què el conjunt de Vidorreta va agafar avantatge. Els manresans van resistir, van minimitzar l’impacte de Shermadini i van tornar a girar la truita (29-27).

Dos alley-oop de Bako a assistència d’un Dani García molt actiu i l’energia i el xou de Moneke (14 punts i 5 rebots en els primers vint minuts) van permetre el Baxi arribar al descans amb avantatge de sis punts (35-29). Una diferència que es va enlairar als 12 punts (59-47) en un tercer període en què la profunditat de banqueta i la dimensió coral del Baxi es van revelar en tota la seva esplendor. Ni una tècnica xiulada a Joe Thomasson va ennuvolar el bon moment.

Però en el darrer quart, la intensitat i els canvis del Lenovo van curtcircuitar el joc del Baxi, que va anar perdent l’avantatge fins al 71-72. L’equip no podia córrer, feia les possessions molt llargues i les ajudes rivals li eren uns obstacles difícils de superar. Tot i això, 4 punts de Dani Pérez i una esmaixada de Bako van conduir al 78-74, que els tinerfenys van saber remuntar a 21.6 pel final.

Aleshores, Thomasson va agafar la responsabilitat fent el 81-79 quan només quedava un segon. El Tenerife va servir de banda, Salin va recollir i, quan va tirar de 3, Dani Pérez li va fer una falta molt discutida. Tres tirs pel finlandès, que va fallar l’últim i va donar pas a una pròrroga en què Thomasson va anotar 8 punts seguits, Moneke va encistellar el 93-91 i, amb empat a 93, Dani Pérez va transformar sobre la botzina. Justícia poètica.

Valora el millor jugador del partit.

Vota el millor jugador del Baxi Manresa-Lenovo Tenerife

  • 41
  • 0
  • 46
  • 14
  • 1
  • 1
  • 27
  • 0
  • 2
  • 1
  • 3
  • 0