Diu l’Odissea d’Homer que Ulisses, heroi mitològic, va trigar vint anys a tornar a Ítaca després de sortir-ne, un període en què va viure mil peripècies i aventures, no totes reconfortants. Ha trigat menys, però igualment dur ha estat el viatge del base mataroní Dani García per tornar a casa. Tres cessions, una de les quals amb una lesió greu, dues tornades que no van acabar de consolidar-se i un retorn, a mitja temporada passada, li han costat al jugador, de 23 anys, consolidar-se al primer equip del Manresa i a l’ACB. Almenys això sembla vistos els seus últims partits i la confiança que li està donant el tècnic del Baxi, Pedro Martínez.

Dissabte tots els focus, merescuts, van anar a raure en Dani Pérez, autor de la cistella decisiva i d’alguns triples importants més abans. Però el partit de l’altre Dani va ser sorprenent. Va avançar en la rotació Sylvain Francisco i, durant molts minuts, va fer anar de corcoll un adversari tan experimentat com Marcelinho Huertas. A més, va assumir onze tirs a cistella, tot i que el percentatge de tres punts no va ser bo (1 de 8) i, sobretot, va repartir nou assistències. Ahir, el periodista especialista en dades Gerard Castañé destacava en el seu compte de Twitter que és el segon jugador que reparteix tantes passades de cistella en un partit sense perdre cap pilota en els més de mil partits a la lliga del Manresa. El primer va ser Javi Rodríguez, el 2012. La seva intervenció en l’última jugada també va ser lloada ahir per Pedro Martínez a les xarxes, en un missatge a Twitter en què destacava la seva tècnica de passada i la lectura de joc que havia fet en una acció que admetia que no estava preparada.

Un camí molt llarg

El reconeixement i la continuïtat li arriben a Dani García quatre anys i mig després d’arribar a Manresa, fitxat de l’Hospitalet, de LEB Plata l’estiu del 2017. L’any anterior havia jugat un europeu sub-18. En arribar, el primer equip era a la LEB Or i ell va intervenir en 23 partits de la lliga regular i en sis del play-off de l’ascens, a l’ombra de Lluís Costa i de Jokubas Gintvainis, però amb moltes oportunitats per les continuades lesions d’aquest.

Quan el Manresa va tornar a l’ACB, va ser cedit al Levitec Osca, però abans d’acabar la temporada va ser recuperat per Joan Peñarroya a causa de les moltes afectacions físiques al primer equip. Va debutar a l’ACB i hi va jugar sis partits abans de tornar a l’Aragó. Però el novembre del 2019 es va fer una greu lesió contra el Breogán i es va perdre la resta de l’any.

El curs passat el va començar cedit a Girona, però va tornar a ser repescat a l’hivern a causa, novament, de les lesions dels bases de l’equip de Pedro Martínez. El tècnic de seguida es va enamorar del seu joc i l’ha anat tutelant a poc a poc, administrant-li els minuts però tenint-lo sempre en compte. Aquest estiu ha renovat fins al 2024 i ara ha esclatat.

Dani García tanca l’odissea que l’ha dut de tornada a casa. Sembla que ara definitivament.