Pedro Martínez va deixar clar davant la premsa, en la prèvia del partit que el Baxi disputa avui al Nou Congost contra el Gran Canària, que «si juguem com ho vam fer a la seva pista, perdrem». Avís per a navegants. En el duel contra els de Porfirio Fisac no s’hi val a viure en el núvol del triomf de fa set dies al Palau Blaugrana ni a treure el peu de l’accelerador perquè el duel pertany a la jornada 18 i no té cap incidència en la classificació per a la Copa del Rei, al contrari dels dos partits de la setmana vinent contra l’Obradoiro i l’Andorra. «Diumenge serà una guerra i cadascú s’ha de preparar el millor possible per fer aquesta guerra», va advertir el tècnic.

«En les hores següents al partit del Barça potser estàvem tots una mica fora del nostre lloc, en l’àmbit mental, però ja han passat els dies, hem analitzat la situació i sabem que aquell partit ja no ens donarà res», va reconèixer Martínez, que té tota la plantilla a la seva disposició a excepció del lesionat Jou i de Janis Berzins, que ha deixat l’equip aquesta setmana. «El Gran Canària és un rival directe nostre, fa poc vam jugar contra ells i ens van fer jugar malament», va afegir el tècnic: «Vam guanyar, sí, però va ser un cara o creu, i si tornem a jugar igual, no guanyarem».

En l’anàlisi del rival, Martínez va apuntar que «el Gran Canària és un equip de play-off, amb un talent molt gran, físicament estan molt bé, i l’any passat ens van vèncer en els dos partits». L’entrenador del Baxi va posar el focus en la figura del pivot ucraïnès Artem Pustovyi: «Li tinc molt respecte, és un jugador que condiciona en defensa, i en atac té pal baix, pot fer tirs curts, i es complementa molt bé amb Khalifa Diop, l’altre 5, que ja ens va fer molt mal en el rebot. Pustovyi em sembla un jugador molt important de la Lliga, sempre que juga té un impacte en el seu equip i en el rival. Si juguem contra Tavares sembla que hi hagi una motivació extra, però l’impacte de Pustovyi no està lluny del que té Tavares en el Madrid».

Així mateix, Martínez va destacar jugadors com Ennis, que, en el partit de la primera volta jugat fa tan sols un mes a l’illa perquè el calendari és asimètric, va anotar 31 punts, Brussino, Slaughter i Salvó, «que pot actuar en diverses posicions, tira de fora, té pal baix».

El Gran Canària afrontarà avui a Manresa el seu primer partit del 2022 perquè la covid va obligar a ajornar els dos darrers duels de la Lliga Endesa contra Obradoiro i València i el de l’Eurocup amb el Venècia. Martínez, però, no creu que el rival pateixi de falta de ritme perquè «els serveis mèdics de l’ACB permeten que s’entrenin els asimptomàtics, fent grups diferents, com vam fer nosaltres».

Bones paraules per Berzins

L’entrenador va valorar molt positivament la iniciativa de la Grada d’Animació de recuperar el to vermell de les samarretes a la graderia, i va comentar, sobre la incorporació de l’escorta Txemi Urtasun als entrenaments, que jugarà la Champions però no se l’ha inscrit per al partit d’avui perquè «portava un temps parat i necessita entendre el que fem, però és un jugador intel·ligent i expert».

El tècnic també va agrair l’actitud de Berzins, ja desvinculat del club. «No estàvem comptant gaire amb ell, però la seva actitud ha estat excel·lent, és un magnífic professional. Quan podia ser més important va tenir molèsties físiques que el van aturar, li van fer perdre el ritme i no va tenir el protagonisme que hauríem volgut».

Fisac: «El Baxi és l’equip més en forma de la Lliga»

El tècnic del Gran Canària, Porfirio Fisac, va comentar que el Baxi Manresa és «un rival de màxim nivell» i, «probablement, l’equip més en forma de la Lliga ara mateix i el que millor bàsquet està jugant». De cara al matx del Nou Congost, va explicar que «hem de tenir una estabilitat pel que fa a idea ofensiva; no podem jugar un partit en què ens puguin fer cent punts, com va fer el Múrcia en el darrer compromís a casa (83-100)». Sobre l’estat de l’equip, que ha patit covid i lesions, va dir que «els jugadors amb més problemes per estar a punt són Shurna, Stevic, Pustovyi i Albicy». Tot i això, «no importa qui hi hagi, sinó el que fem».