Diumenge farà set mesos que Pedro Martínez va renovar per dos anys el seu contracte amb el Baxi Manresa. Després de setmanes de molts rumors, els bagencs van lligar la pedra angular del seu futur immediat quan molta gent pensava que no ho aconseguirien. Amb el tècnic barceloní, s’asseguraven la continuïtat d’un estil de joc amb el qual l’afició s’identifica i que és lloat arreu. Però calia refer un grup amb moltes baixes i moltes apostes desconegudes del director esportiu, Xevi Pujol. Set mesos després, el Baxi ha guanyat la Lliga Catalana, és a la Copa i el seu estil és admirat a l’estat i a Europa. Una sèrie de claus expliquen l’evolució que ha dut l’equip a l’èxit.

La continuïtat dels de la casa

Els gestors del Baxi tenien clar que calia mantenir una estructura de jugadors nacionals i tots els de l’any passat van seguir. A les renovacions de la passada campanya de Dani Pérez, el capità Guillem Jou i Yankuba Sima es van unir les de Rafa Martínez i Dani García. Són els cinc jugadors de quota a la Champions i també els que havien de fer adaptar els nous. Dani i Rafa representen la veterania; Sima i l’altre Dani, les ganes de progressar continuades i Jou, el cor del grup. Tots ells han seguit rendint bé tot aquest temps.

Estrangers amb molta gana

Pel que fa als fitxatges, cap d’ells no havia jugat a l’ACB, excepte uns minuts del jove Steinbergs al Gran Canària. Però la majoria seguien un paràmetre: eren jugadors d’una bona edat per evolucionar, entre els 24 i els 28 anys (tret dels 22 de Valtonen), amb experiència a equips de segons fila a Europa i amb moltes ganes d’aprofitar l’oportunitat a la que, segurament, és la millor lliga del continent. A més, molts d’ells afegien un component físic al grup per resistir l’exigència de dues competicions. Amb matisos, tots ells, excepte Janis Berzins, tallat fa uns dies, han donat bon resultat.

En tots els casos, a més, han fet realitat una de les pretensions de Pedro Martínez com a tècnic: que siguin jugadors amb ganes d’evolucionar, que en vulguin aprendre i gens egoistes. Aquest tarannà de tots ells s’ha traduït en un gran ambient al vestidor, essencial per superar els moments complicats.

Sense nervis per l’arrencada

La pretemporada no va ser fàcil. El triomf a la Lliga Catalana va sorprendre perquè en els partits anteriors l’equip no havia donat mostres del seu potencial. L’acoblament a les idees del tècnic va ser lenta i progressiva, però la victòria en la competició jugada al Nou Congost va servir per creure que el que s’estava fent tenia sentit. Després, dues derrotes en els dos primers partits de lliga. Particulament dolorosa va ser la segona, a casa davant del València, en què els jugadors van abaixar els braços.

Irregularitat i victòries al final

Les primeres passes del nadó provocaven que un dia el Baxi guanyés per 42 punts al camp del Betis i dues setmanes més tard, perdés per 44 a Badalona. Però l’equip va començar a sumar victòries ajustades en els últims minuts i davant de rivals de mèrit. Vèncer el Baskonia i l’Unicaja a casa o guanyar a les pistes del Hapoel Jerusalem i el Karsiyaka van fer que es disposés d’un coixí de triomfs que sempre va molt bé per afrontar amb calma el futur.

Sort que abans havia faltat

En les últimes temporades, el Baxi havia pagat cares les moltes lesions a la plantilla. Enguany, només n’ha tingut una, això sí, molt greu, de Guillem Jou. Tot i la intensitat, la resta de la plantilla, tret d’alguns partits d’un Berzins que tampoc no entrava a la rotació, ha aguantat i ha jugat sempre. Parla bé de com es cuiden i també de la feina dels fisioterapeutes i el preparador físic. A més, el brot de covid que ha afectat tots els equips al Baxi li va arribar de cop, amb deu casos de jugadors alhora, la qual cosa l’ha ajudat a tornar en bloc després i no haver d’anar disputant partits amb absències.

Recanvis encertats

Pocs recorden ara que Sylvain Francisco va arribar al club perquè el base triat a l’inici, el serbi Vasilije Pusica, no estava recuperat d’una greu lesió de la temporada passada. El desembre, el club va poder recuperar també Vaulet, un recanvi de primera i de rendiment immediat per la baixa de Jou. La direcció esportiva ha estat ràpida i ha convertit problemes importants en l’oportunitat per mantenir el nivell o millorar-lo.

Triomfs mediàtics

El partit contra el Madrid, amb les enganxades dels pivots amb Tavares tant a la pista com a les xarxes socials, o la gran victòria al Palau Blaugrana ha desfermat un sentiment generalitzat de simpatia per l’equip. Que el Baxi jugués dimecres contra l’Obradoiro en prime time televisiu no pot ser casualitat. El caràcter de l’equip enganxa i els èxits arriben. Un cercle virtuós de només set mesos.

Sylvain Francisco és convocat per primera vegada per França

El base francès del Baxi Manresa, Sylvain Francisco, va entrar ahir per primer cop en una convocatòria del seu país. Serà en les properes finestres FIBA, que es jugaran just després de la Copa. S’uneix a Dani Pérez, Sima, Bako i Valtonen, que ja van jugar les últimes amb les seves seleccions.