En un grup en què sembla que hi ha tres equips per damunt de l’altre, qualsevol comptarà. De moment, els favorits van guanyant els seus enfrontaments directes a casa i tots van derrotant el pobre Treviso. Ahir, el Baxi va superar el Darüssafaka per 89-74 en un partit que va ser una muntanya russa, amb una primera meitat molt bona, un embús al tercer quart i una recuperació final que dona quinze punts que poden comptar molt al final del Top-16. A més, el triomf serveix per trencar una miniratxa de dues derrotes seguides entre lliga i Champions.
Pedro Martínez va optar per jugar amb Vaulet de titular per primer cop en el temps que fa que l’argentí va tornar a Manresa i Bako va ser l’objectiu de les primeres jugades de bloqueig i continuació del Baxi. És cert que el belga va anotar els dos primers punts del partit, però va tenir problemes amb la posició de Boothe a sota de la cistella i va arribar a perdre tres pilotes. A més, el Baxi va trigar a controlar McCullough, que va anotar els nou primers punts del seu equip i va mantenir la igualtat (10-9). Però els manresans van obrir els primers avantatges amb l’entrada a la pista d’un Yankuba Sima que ja ho va fer molt bé a Bilbao i que ahir va trobar la cistella en les tres primeres accions ofensives que va intentar (14-9). Tot seguit s’hi va afegir un triple de Thomassoni la primera distància ja estava instal·lada en el marcador (17-9).
Augment progressiu
El Baxi no podia imposar un ritme excessivament alt, tot i que ho intentava a la mínima que podia, i el porto-riqueny Piñeiro va trobar la cistella en dues ocasions consecutives. El tècnic local ja havia apostat amb la unió d’un base, Dani García, i Francisco i el francès va anotar un bàsquet inversemblant des d’una cantonada per tancar el primer quart amb 21-13.
El segon període va arrencar amb un triple de Dani Pérez i amb una garrotada catedralícia deTroy Sav a Moneke que va provocar que el nigerià gairebé s’hi tornés. Després de la conversió de l’antiesportiva i d’una bona jugada de Valtonen, el Baxi ja guanyava de dotze (27-15) i ofegava els atacs d’un Darüssafaka molt erràtic en el tir i que va perdre moltes boles (13 en la primera meitat).
Els turcs van cometre una segona antiesportiva, ara del veteraníssim Güler, i el Baxi seguia eixamplant la diferència amb un bon tir de Vaulet (35-21). Tot i que el ritme no era tan frenètic com d’altres dies, el Baxi actuava com una trepanadora, defensant fort a darrere i colpejant amb contraatacs. L’entrada de Sima no va fer sinó fer més intens aquest domini. El gironí va esmaixar un cop i va anotar a mitjana distància, la nova marca registrada de la casa, per al 48-30 que McCullough i Dani Pérez van matisar al descans (49-31). Tot semblava sota control.
El descans no va semblar provar al Baxi. El Darüssafaka va sortir més concentrat en defensa, dificultat l’ofensiva local, i va tornar a trobar un McCullough que va aconseguir vuit punts seguits, per al 55-43. A més, el Baxi entrava en bonus de faltes, perdia pilotes i Caupain, amb un 2+1, i Güler, amb un bàsquet de qualitat, rebaixaven la distància psicològica dels deu punts (57-49). Pedro Martínez ja havia demanat temps mort, però les coses no milloraven i, tot i una tècnica al tècnic Selçuk Ernak, una esmaixada de Piñeiro situava l’amenaçant 60-54. El tram final del període va estar ple d’errades. Els àrbitres van ajudar amb una falta en atac a Olaseni i Bako va aprofitar els tirs lliures, però Boothe va fer mal a la mitja volta i la distància al final del quart només era de set punts (63-56).
Pedro Martínez es va encomanar al retorn d’un Moneke clarament dosificat per imprimir una altra marxa al partit i, com a mínim, al minut i mig el Darüssafaka ja entrava en bonus de faltes. Però l’embús seguia i els otomans s’acostaven fins al 65-61. Francisco feia el millor, amb un triple, i el pitjor, amb una tècnica per simulació després d’haver provocat una falta a Caupain.
Els visitants van tenir opcions de rebaixar la distància, però no van aprofitar-les i un altre canvi, posicionant Francisco de base i Thomasson de dos, va donar més resultat en la pressió. Moneke va mantenir l’equip amb alguns tirs lliures i Bako i el base francès ,aquest amb un triple, va tornar a fer pujar la distància a més de dotze punts (76-64). En el tram final, els turcs ja no van ser tan amenaçadors i el Baxi va poder augmentar la diferència amb un Vaulet molt millorat. Triomf necessari i ampli a Europa per seguir aspirant a tot.
