Una festa com la Copa del Rei de bàsquet és única. El Baxi Manresa s’ha guanyat per mèrits propis (molt a prop de ser cap de sèrie) participar en la gran competició ACB de mitja temporada. Passi el que passi, aquest curs de l’equip de Pedro Martínez és ja històric. Ha guanyat la Lliga Catalana, lluita a la segona fase de la Champions europea, en els primers llocs de l’ACB i ha entrat a la Copa després de 18 anys, un torneig en el qual no hi són conjunts d’alts pressupostos com el Baskonia, l’Unicaja o el Gran Canària.

La Copa és una celebració tant per als professionals de l’equip i del club, com per una afició que la viurà intensament. Serà la setena vegada que el Manresa sigui en una fase final, amb vivències memorables, coronades per la Copa de la Llum del 1996. A més, aquest Baxi ha demostrat que és competitiu, que té gana i no s’arronsa i que és capaç de tornar a sorprendre el Barça en el partit de quarts de divendres, tot i l’enorme dificultat.

Però en aquest precís moment d’il·lusió penso que és pertinent fer una anàlisi més global. Aquests dies la pilota entrarà o no. Potser en els mesos que vindran es puguin celebrar noves gestes de jugadors que quedaran per sempre en la retina dels aficionats pel seu joc i una connexió amb la grada fantàstica. A l’estiu, l’entrenador mantindrà el seu lligam amb el club o potser accepti alguna oferta de les moltes que li arribaran. Podem preveure que caldrà reinventar la plantilla, mirar de tornar a encertar-la com en les últimes campanyes.

Aquesta és una temporada excitant, cal gaudir el dia a dia. El Bàsquet Manresa ha fet un salt endavant evident des de l’ascens del 2018. S’ha tret de sobre complexos i ha apostat per l’ambició. Assegurar cada any la permanència és el primer, però l’experiència ens demostra que fer projectes engrescadors, jugant a Europa, és el camí. Manresa és un microcosmos ideal per consolidar aquest relat de més de 50 anys de fidelitat amb el bàsquet. Aquest és el model, la mirada llarga. Més de quatre mil aficionats hi creuen, la ciutat encara no. S’ha aprovat un pressupost per al projecte d’ampliació del Nou Congost. S’ha fet amb sordina, amb una mica de vergonya. Aquests milers de seguidors, grans i també molts nens i nenes, no en saben els detalls. Els hi encantaria constatar que la seva passió és compartida. Segurament no es mourà ni una pedra abans que acabi aquest mandat municipal, el maig del 2023. I es deixarà passar una nova oportunitat, es tornarà a recular. La Manresa poruga, espantada, de sempre.