Des que la Copa del Rei va iniciar el mecanisme de les fases finals en una mateixa ciutat per determinar el campió, ja sigui amb quatre equips, com a partir del 1984, o amb vuit, des del 1987, el Manresa hi ha participat en sis ocasions en 38 anys. D’aquestes, es recorda el títol del 1996 a Múrcia, però hi ha cinc presències més en què només en una es va arribar a les semifinals. El Joventut, amb quatre ocasions, ha estat el màxim botxí bagenc, seguit del Lleó en l’altra. En les primeres presències, justament els anys en què l’equip s’hi va classificar amb Pedro Martínez a la banqueta, calien fases prèvies per entrar-hi. No va ser fins al 1995 que es va determinar que hi entressin els vuit primers de la volta inicial de la lliga ACB.
Abans d’això, però, el Manresa té una final al seu palmarès, la recodada de l’any 1980 en què es va perdre contra el FC Barcelona. Era el particular cim d’una dècada, la dels setanta, en què havia aconseguit arribar dos cops a les semifinals. En aquestes, els dos equips de Madrid, el Reial, el 1971, i l’Estudiantes, el 1975, li havien barrat el pas a jugar el partit decisiu. El 1981 en perdria unes altres, novament contra el Reial Madrid.
1980 · Ferrol: Plantant cara al gran dominador
El Manresa Esportiu Bàsquet, com es deia aleshores, es va plantar a la seva primera final de Copa, la del Ferrol del 1980 contra el Barça, després de deixar en la cuneta, en les fases prèvies, el Bascònia, el Miñón Valladolid i el Joventut. Amb Joan Basora a la banqueta, i amb una plantilla que quedaria sisena a la lliga, els bagencs van perdre per 92-83 contra un rival que havia encadenat tres Copes seguides i que en guanyaria tres més després d’aquesta. Bob Fullarton, amb 29 punts, i Víctor Escorial, amb 20, no van poder aturar els 24 de Chicho Sibilio, els 22 de Manolo Flores o els 18 d’Epi.
1991 · Saragossa: Dolorosa derrota en un partit guanyat
El TDK es va plantar a Saragossa després d’eliminar l’Atlètic de Madrid Villalba, l’OAR Ferrol i el Fórum en les prèvies. En els quarts, el rival era un Joventut que aquell anys guanyaria la lliga.
Els manresans vencien per 62-47 ja a la segona meitat, però van rebre un parcial de 8-25 i Pressley va robar la pilota final decisiva per al 81-83. Alarcón (23 punts) i Dani Pérez (22) van ser els
millors del partit.
1993 · Lugo: Pallissa sense pal·liatius dels verd-i-negres
La fase final del 1993 es va disputar entre La Corunya i Lugo. En aquesta ciutat es va tornar a enfrontar el TDK de Pedro Martínez al botxí de dos anys abans i no hi va haver color. La Penya
va vèncer per 86-57, amb una exhibició de Villacampa (24 punts) i Rafa Jofresa (17). Pels manresans, es va salvar Jeff Lamp (16). En les prèvies havien caigut el Júver Múrcia, el Pescanova
Ferrol i el BFI Granollers.
1996 · Múrcia: La Copa de la Llum arriba de la mà de Creus
Un dels èxits més grans de la història de l’esport de casa nostra va arribar quatre dies després de la celebració de la Llum a Manresa. El TDK de Salva Maldonado, que ja va entrar el torneig com a un dels vuit primers de la primera volta de la lliga, es va desfer del Lleó (72-58) i del CB Múrcia (78-81) abans d’enfrontar-se a un Barça que jugaria la final de la Copa d’Europa. Joan Creus (25 punts) entraria a la història amb el triple decisiu a la pròrroga per al 94-92 final. Aquell equip quedaria un partit de la final de la lliga, eliminat a casa pel Caja San Fernando.
1997 · Lleó: Els amfitrions barren el pas a la semifinal
El TDK defensava títol a Lleó i va haver de jugar contra l’amfitrió en el partit de quarts de final, la qual cosa sempre és un problema. L’equip de Gustavo Aranzana, fort al seu pavelló i amb
la direcció del base exmadridista José Lasa (19 punts), va dominar i va arribar a tenir nou punts de renda. El TDK, en el qual Joan Peñarroya va anotar 18 punts, va arribar el partit a 81 de la mà
de Granger Hall. Però un triple fallat per Creus, que probablement va rebre falta, va impulsar els lleonesos al 88-85 final al seu favor.
1998 · Valladolid: Massa desgast per superar el Joventut
El TDK que acabaria triomfant a la lliga, amb Luis Casimiro a la banqueta, va salvar la barrera dels quarts en derrotar l’Estudiantes per 82-87, en un partit en què Derrick Alston va estar brillant, amb 24 punts anotats. Però l’esforç del partit va passar factura l’endemà contra un Joventut al qual li havia anat d’un pèl derrotar el Barça (86-85). Els verd-i-negres, que després perdrien la final contra el Pamesa, van ser molt superiors i van guanyar per 70-82 en una semifinal amb 20 punts de Pere Capdevila i 18 del mateix Alston.
2004 · Sevilla: La Penya fa sang de nou amb tot perdut
L’equip de Ricard Casas tornava a una fase final després del traumàtic descens de Gijón del 2000 i d’haver trigat dos anys a pujar. en el seu segon any a l’elit, l’equip va fer un gran inici de campanya i es presentava com a cap de sèrie contra el DKV Joventut a San Pablo, a Sevilla. Però novament es va dilapidar un avantatge que havia de ser determinant, un 70-61, i el Ricoh va acabar caient per 87-90 a la pròrroga. John Brown, amb 17 punts, i Ferran Laviña, amb 16, van ser els millors en un conjunt ja amb Rafa Martínez, autor de 3 punts.
